| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de mut
|
|
| |
No sé si cal ...
 divendres 20/abril/2012 - 03:37  975  2
És tant fàcil i tant difícil al mateix temps intentar explicar el que sento que se’m fa un nus a l’ànima cada cop que penso amb aquesta situació que em toca viure i no sé com fer-ho. Incerteses que conviuen amb mi cada dia arrapades com paparres al meu cervell sense deixar-me veure la llum, dins una fosca existència o un no viure constant. M’endinso dins cada ment de qui m’envolta i puc treure d’ells la seva essència, no sé si és bo tenir aquesta mena de visió dels altres o és un pes més que cal portar a sobre. Patir, sofrir, enyorar, sentiments que junts poden fer-te viure una mena de mort lenta, on l’angoixa et porta a poc a poc a la teva autodestrucció. Només potser et quedin aquells petits moment en els que vares creure ser feliç i tot despertant te’n adonares que foren tant sols purs miratges.
Quan vols blanc tot es fa negra, quan algú s’acosta potser tu t’allunyes i tot es incongruència. Res pots lligar, es trenquen en mil bocins les possibilitats de tot desig, erm, sec i sense vida quedes esperant potser un miracle. No saps creure amb cap deu doncs penses que és de covards fer-ho, no et vols deixar salvar per cap creença doncs tens por fins hi tot que aquesta t’encadeni. La llibertat només pot ser possible dins la teva pròpia soledat, només en aquest estat no hauràs de donar cap explicació que tu no vulguis, potser per por a que no et facis entendre i d’aquesta manera sigui una tasca innecessària
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
