| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Lynn
|
|
| |
PARES I FILLS
 dissabte 21/abril/2012 - 05:04  1420  7
Em preguntes si coneixo la sensació d’abandó. Em preguntes si quan una parella se separa pensa amb la sensació amagada que quedarà dins del pit del seus fills per sempre més. Em preguntes si ha de prevaldre la felicitat pròpia davant de la d’altri, encara que aquest altri siguin els teus propis fills.
Et contesto: si el pare o la mare t’han abandonat, sigui pel motiu que sigui –i crec que normalment és el més egoista de tots, almenys als països més desenvolupats i moderns- sempre hi haurà dins del pit dels fills la sensació que aquest pare ha estat un cabró, que ha prioritzat la seva pròpia felicitat i que li ha importat una puta merda el devenir dels seus fills. I si, a més a més, la nova parella té fills i el teu pare els ha criat amb tota la deferència – i més - que la que hauria d’haver aplicat als seus propis, la sensació que queda dins el pit és encara augmentada: la de doble cabró.
I em tornes a preguntar: i si jo ara suposadament patís una infelicitat indefinida al costat del pare dels meus fills ... hauria de buscar la meva pròpia felicitat a canvi de deixar dins del pit dels meus fills la sensació que sa mare és una cabrona? --- O hauria d’aguantar fins aconseguir la maduresa dels fills, veure la seva prosperitat i així jo poder envellir satisfeta per la feina aconseguida amb el meu sacrifici?
I et contesto: ...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Lynn |
Gràcies Purpu, Montana, Txeic,
Sunday, April 22nd 2012, 8:02 AM
estic ben d'acord amb el que dieu i suposo que el primordial és la comunicació amb els fills i la continuïtat -en el que es pugui- d'una relació cordial amb el pare/mare. Tanmateix, i també ho dic per sang pròpia, una separació o divorci mal portats -com el dels meus pares, per ex- poden tenir conseqüències tan nefastes i tan llargues que encara a hores d'ara són patètiques. Si tot això serveix perquè qui s'hi pugui trobar pensi sobretot amb els fills ... doncs bé, crec que és molt important, perquè moltes vegades no sabem l'abast que poden tenir els nostres actes i les nostres decisions fetes sense sensatesa. Gràcies altra cop. Una abraçada.
|
|
montana |
lilons maca
Sunday, April 22nd 2012, 6:19 AM
Malauradament hi ha parelles que quan se separen també ho fan dels seus fills, t'ho dic amb coneixement de causa. Però també penso que el pare o mare que es distancia més del normal d'aquests fills demostra com és com a persona i arribat aquest punt potser és millor que estigui lluny i els fills estiguin aprop de PERSONES. Quant a la segona pregunta, t'has preguntat mai si els fills no serien més feliços si veuen que els seus pares també ho són? Esperar a què? Ells perceben també si a casa la cosa no rutlla i ho pateixen, ells tenen la por que se'ls desmonti l'estructura, la por al desconeixement del què passarà, si perdran a algun dels dos... però si les coses es fan ben fetes i s'explica als fills que no els perdran, que seguiran tenint un pare i una mare, que els seus pares així seran feliços i que ells també, que seran estimats de la mateixa manera, etc... i es té clar que això s'ha de complir per sobre de tot, es pot aconseguir que aquests fills creixin amb la serenor que els cal per ser persones adultes maques. Parlar amb els fills amb la mesura de la comprensió de l’edat que tinguin i fer-los adonar que no serà traumàtic per ells és bàsic. Ho és tot.
Segurament no et cal que aquesta persona a qui li preguntes tot això et respongui. Dedueixo que parles amb tu mateixa i també és bo. Moltes preguntes amb respostes difícils que les ha de trobar cadascú en el seu interior. Segur que un dia, sense saber per què les trobaràs.
Una abraçada!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
