| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Pelacanyes
|
|
| |
Lligar-ho tot i esperar la mort
 divendres 4/maig/2012 - 07:47  931  17
Teníem visita amb la oncòloga, esperàvem els resultats del PET i una analítica. Fa dies que es queixa de mal de coll i la cama fa força mal.
Amb cara molt seriosa ens dona les males noticies. “El tractament hormonal no ha funcionat, tens els tumors actius i han aparegut de nous. Un a les cervicals, un altre més a les costelles i un punt al fetge”.
“Hi ha possibilitats de transplantament? No en el teu cas, canviem el tractament i comencem des de ja. Et torno a veure d’aquí tres setmanes”
Ens mirem com si fos la fi del trajecte. “Que, no t’ho esperaves? Si, però desitjava que no fos així”
Els dies posteriors van ser durs. Explicar-ho a les nenes, a la família, dient només mitges veritats, ... perquè fer patir més a la família ja ho passen prou malament sobre tot son pare, que va perdre la dona per un càncer de fetge.
Sabia que ella rumiava alguna cosa, però em vaig quedar blanc com el paper de fumar quan, a la següent visita a la oncòloga, va i li diu “Quant em queda?”. La doctora, com va poder, li va explicar que encara poden provar molts tractaments, que potser poden parar-ho, que .....
Ella ja ho te coll avall, la malaltia a arribat als òrgans i això no ho para ningú. Potser tenim sort i podem estirar-ho un parell d’anys, però que difícil.
Al sortir de la consulta, encara a l’hospital, em va sentenciar “Hem d’anar al notari, arreglar els papers del banc, el pis, ....” Jo, encara en estat de xoc, només encerto a dir “Perquè? Quina pressa hi ha?”.
El que jo no li havia dit es que, només feia dos dies, un conegut meu (al que m’havia trobat més d’una vegada al hospital mentre esperàvem que les nostres dones acabessin els tractaments) m’havia dit que la seva dona havia mort, el càncer li havia anat del coll al cap i en dues setmanes se’n havia anat.
Imagineu-vos el panorama. El meu món, el meu petit món, es desfà per moments. Seguirem lluitant fins l’últim alè, però preparats pel que ens vindrà. Ja hem demanat hora al notari i, un cop fet aquest pas, només ens quedarà esperar.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
marmar |
Llobarro
Saturday, May 5th 2012, 2:07 PM
Em sap tan greu tot el que us està passant!
Tant de bo hi hagués alguna cosa que pogués alleugerar-te de la teva tristor, del teu dolor, del teu desconsol...
Només dir-te que fa pocs mesos he perdut a una de les persones més importants de la meva vida, a una de les persones que més m’estimo.
Va ser una mort sobtada, inesperada,un shock, però tenia una edat i havia tingut una vida plena.
Encara ploro per ell, el trobo a faltar moltíssim, però només em dóna serenor i pau, el fet de que en vida ja ens ho havíem dit tot. No ens va quedar res pendent. Això amb el temps serveix de consol, juntament amb els bons records viscuts.
Només enviar-te tos els ànims i tota la força possible per a la teva dona, per a tu, per a les teves filles i resta de família.
Una abraçada
(Una vegada em van dir aquí al xat: si quan naixéssim ens expliquessin com és la vida, ningú no voldria néixer!)
|
|
Pelacanyes |
La fermessa, clau a la seva identitat
Friday, May 4th 2012, 3:33 PM
Així es ella, com a mínim de portes en fora.
Persona calculadora, li agrada tenir-ho tot apamat. El menjar amb els àpats que hem de fer, els papers quan hem de fer algun tràmit, el material escolar quan han d'anar les nenes al col·legi, els dies de festa i els llocs on s'ha d'anar. No li agrada els canvis de rutina sense previ avis. Tot ha de estar calculat milimètricament, encara que de vegades s'hagi d'arribar tard.
Sempre posarà la seva cara radiant, no deixarà que ningú la vegi malament. Coi, en aquest sentit sembla més anglesa que catalana!!!
Per la meva banda intento fer tot el que puc perquè ella estigui be, animar-la, abraçar-la, estar amb ella.... que no em vegi plorant, ni maleint la nostra sort. Procuro passar tot el temps que puc amb ella, aprofito algunes estones (normalment quan descansa) per connectar-me i escriure una mica. La veritat no em pensava que escriure m'alliberes tant de tanta pressió.
Gràcies a tots per les vostres paraules, son per mi la millor medicina, sou els meus amics-confidents, sou la meva nova família.
Gràcies de tot cor
|
|
purpurinaa |
Jo ho he viscut d 'aprop també
Friday, May 4th 2012, 12:59 PM
I sincerament, crec que encara que tothom et planyi...el que heu de passar es duríssim, i no te vola de full, amic . Només et diria que estiguis al màxim de temps amb ella, per que després ja no podràs .
Tots ens hem de morir, i no sabem quan . Igual tu estàs angoixat per la teva dona, i t'agafa un infart a tu abans que li arribi l'hora a ella. El que passa, es que quan la mort es anunciada , inevitablement fa patir molt mes . Es humà .
Jo reconec que la fe ajuda molt en aquests casos : crec fermament que la separació es temporal i que hi haurà un retrobament
Però si no tens aquests consol...hauràs de pensar que has estat afortunat de poder compartir uns anys, unes vivències amb una persona especial, i has d'aprofitar fins el darrer segon .
I sigues fort, que la que porta la pitjor part es ella, segur ...
Una abraçada ...
|
|
llumdellu |
pare
Friday, May 4th 2012, 10:19 AM
jo ho vaig viure amb el meu pare,,,,,,i ojala agues fet el que diu el peixeter, viviu tot fins a la fi, petons i anims, m'encongeig el cor. soms aqui eh
|
|
cebeta |
Llobarro...
Friday, May 4th 2012, 8:04 AM
...envejo la teva dona per l´enteressa amb la que s´ho prèn, i com ho vol deixar tot arreglat...
No conec,gràcies a Déu i creuaré els dits, casos com el teu, però ja sabeu el què hi ha, fés el que diu el peixeter i gaudeix dels moments que us quedin amb un somriure...encara que ploris per dins.Tot i no poder estalviar-te el patiment interior, dissimula les llàgrimes fins que se´n vagi.
Que s´endugui això de tu i,sobretot, no oblidis dir-li com l´estimes.
Aquí estarem per a llegir-te i intentar donar-te forces.
Una abraçada sincera.L.
|
|
peixeter |
lligar-ho
Friday, May 4th 2012, 7:57 AM
tot i que els moments no siguin de tristor, que ella no os noti lo que esteu passant per que es ella la que se en va, vosaltres ja tindreu temps de plorar, te ho dic desde una experiencia propera, de un germa davant del que un dia em vaig ensorrar hi hem va dir no em facis aixo, els ultims dies els varem passar explicant-nos acudits i parlant de tot lo maco que ens va deparar la vida conjunta, pero no se si et servira, fa mes de vint anys i el seu record encara em fa malt, pero era el que ell volia que el recordessim alegre com havia estat la seva vida, cada cas es un mon i cada persona es diferent. Rep una abraçada
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
