|
GUARDIOLA MARXA, EL GUARDIOLISME ES QUEDA.
divendres 4/maig/2012 - 12:30 958 1
El primer que li cal reconèixer a Guardiola és que té una intel.ligència especial. Una intel.ligència especial que fa que, en comptes d’esperar a ser acomiadat d’aquí a dos, cinc o set anys, ell decideixi marxar després d’una temporada que, en quansevol altre entrenador que no fos ell, seria considerat un fracàs. Perquè enguany el Barça ni Lliga, ni Champions i se suposa que sí que guanyarà la Copa del Rei Caçador d’Elefants, però està per veure. Guardiola, doncs, ha tingut l’elegància i l’intel.ligència de marxar no només deixant-se les portes obertes del Barça, sinó deixant-se obertes les portes de tots els equips del món. Perquè Guardiola sempre ha tingut un cap, un cervell finíssim, tant o més fi que el de Cruyff o Beckenbauer, posem per cas.
Naturalment que Guardiola sap molt bé el que fa i el que fa exactament aplicar aquell adagi napoleònic que diu que “una retirada a temps és una victòria”. I el perquè és una retirada a temps, és molt clar: perquè malgrat el seu fracàs d’enguany, el seu balanç i les seves estadístiques no només són positives sinó que són les millors de la història del Barça. Això fa que sàpiga que, quan vinguin maldades, podrà tornar. I que fins i tot podrà tornar sense que vinguin maldades, si no al càrrec d’entrenador al càrrec de director general esportiu, president o el que sigui. O sap que si vol fins i tot es pot dedicar a la política i que te obertes de bat a bat les portes de tots els partits. I ja no diguem dedicar-se al periodisme esportiu, la publicitat etc... la seva gran victòria és que s’ha retirat quan, malgrat començar a pintar bastos, encara ningú no l’assenyala a ell com a culpable. O sigui: per a mi, és una gran retirada estratègica.
Per què ha marxat Guardiola del Barça? Jo crec que hi ha dues raons principals que convergeixen. La primera és que els equips han après a jugar-li al Barça i la prova d’això és que enguany el Madrid ha arribat a estar ni més ni menys que a 10 punts, cosa que es difícil d’acceptar que li passi al millor equip del món. Guardiola ho sap i sap que tant a ell com a Barça els hi cal reinventar-se, es a dir, tornar a trobar una fòrmula màgica que els faci invencibles. Per a trobar aquesta fòrmula gairebé alquímica, Guardiola no pot estar pendent de tenir cada tres dies partit.
Necessita estudiar, necessita crear amb una certa tranquil.litat d’esperit. Quan tingui la fòrmula jo estic segur que tornarà al Barça i reprendrà la seva història. El problema és que ha tingut tant d’èxit en aquesta primera etapa que probablement serà irrepetible. Esperem que no. El segon motiu és que està cansat. Naturalment molts estem cansats i la gran majoria segurament n’estan fins els nassos per a no dir fins un altre lloc de la seva feina. Però no guanyen els diners d’aquesta gent i no es poden permetre un any sabàtic. Guardiola se’l pot permetre i ha decidit prendre-se’l i a mi això em sembla perfecte perquè justament opino que els diners els han de servir bàsicament per a que esdevinguem lliures.
Tito Vilanova és una incògnita. Feia parella amb en Pep Guardiola i no sabem quin % del mèrit de l’entrenador era d’ell i quin del Pep. Ara ho comprovarem. Fins ara el seu minut de glòria li ha vingut de la pocasoltada de Mourinho de posar-li el dit a l’ull i ningunejar-lo a una roda de premsa. Ara es veuran les cares al mateix nivell i veurem què passa.
|
|
|