| |
DONCS LA VERITAT ÉS QUE ELS COLLONS DE XAVIER TRIAS I DELS CATALANS EN GENERAL, SERVEIXEN DE BEN POC.
 dijous 10/maig/2012 - 06:06  647  2
No tinc una consideració gaire hiperbòlica del sexe masculí. Com que ja tinc una edat i he passat per unes quantes batalles i batalletes sexuals sé que el sexe femení és infinitament més potent que el nostre. Que les senyores ens facin creure el contrari, demostra el molt que ens estimen i el molt que ens consideren uns tontets –es veu que les dues coses no són incompatibles -. Que nosaltres ens haguem arribat a creure que els collons poden més que els ovaris, és un botó de mostra de com s’escriu la història.
Igualment penso que, en general, les dones són molt més valentes que els homes. Més valentes vol dir que tenen menys pors i que, quan en tenen, són més capaces de fer un pas endavant que nosaltres. I tot això per no parlar de la capacitat de sacrifici de les unes i nosaltres on la diferència a favor d’elles és simplement abismal.
Per tot l’anterior no entenc massa aquesta referència a tenir collons com a equivalent de ser valent, de ser el rei del mambo o de ser un mil homes. Aquesta posició l’ocupen els ovaris i davant d’ells els testiclets fan el que poden. Sovint el ridícul.
Tot això ve arran de que el president d’Extremadura considera que Trias no té prou collons per anar a Extremadura per dir que construir-hi l’AVE és una catàstrofe. Trias ja ha contestat que la política no és un tema “d’atributs” i ha volgut quedar com un senyor, però en realitat el que ha demostrat és que el president d’Extremadura té raó: Trias no ha tingut prou collons per a dir el mateix a Badajoz que el que ha dit a Barcelona.
Aquesta manca de collons no és exclusiva de Trias sinó que ens afecta als catalans en general. Si els catalans fossim el suficientment valents no deixariem que ens tractèssin de la manera indigna que ens tracten. No deixariem que des de Madrid es prenguèssin decisions que només hem de prendre nosaltres, no deixariem que ens fotèssin els diners i, en definitiva, no ens comportaríem com un poble d’esclaus.
No és absolut cert que la política no sigui un problema de valentia. És més, el nostre principal problema és que, acostumats com estem a perdre les guerres i a que ens apallíssin, ens em tornat un poble servil. No hi ha hagut gaires excepcions a això. Tots els nostres grans líders han acabat claudicant i darrera d’ells em claudicat nosaltres.
Potser seria el moment de que, ja que els catalans no tenim collons, sortís una catalana i demostrés que les nostres dones, si més no, si que tenen ovaris.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
