| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de bollycao
|
|
| |
I quant menys t'ho esperes..
 dissabte 12/maig/2012 - 07:40  1867  5
Mentre espero el bus que du al Park Güell recordo de passar les monedes del moneder gran al petit. Avui duc un llibre bo però aburrit, un llibre ple de paraules màgiques i poesia però que no em sedueix tant com per voler posseir-lo. Els llibres són com les persones que poden ser perfectes, guapíssimes, cultes, intel-ligents, simpàtiques però t'han de posar. I aquest no em posa de cap de les maneres, així que obro el Nokia i em connecto a Maxima Fm i poso el volum al màxim per anar a joc amb el nom de l'emissora. Música txumba txumba maquinera i tal... "Ta" bé per anar a la resi de l'avi que resulta sovint depriment.
El bus arriba i ja s'ha fet un grupet de gent esperant. No m'agraden els busos perquè mai saps quant trigaran i és difícil pillar seient. Al metro sé que si no hi ha cap avaria arriba puntual i que si sóc hàbil pillaré seient, aquí no. De manera que deixo passar algunes persones grans, saludo el conductor que és un caxondo (és com l'Alfred Hitchcok a l'espanyola, rotllo Paco Martínez Soria però sense la boina) i faig una mirada al fons del bus: ple a petar, i amb la calor que fa i el mal que em fan els peus amb aquestes sabates! Què hi farem!
Veig que una dona amb el seu fill s'aixequen per baixar mentre que una dona intenta fer-se pas per la dreta. En un discret moviment de placatge que he après dels Old Blacks de Nova Zelanda li dic que esperi un moment, llavors el bus fa una sotregada (típic en els carrers de Gràcia que pugen i baixen!) i la dona se m'agafa! Jo, que vaig de bona persona perquè és divendres ... em trec els auriculars amb el txumba txumba i li dic... "és que està a punt de baixar, és millor si esperem que surti". I ella amb accent argentí em diu " és que me duele el codo". Jo li responc, "doncs segui, segui vostè" i em quedo dreta. Llavors veig que una dona al fons està agafant les coses per baixar i em disposo a dirigir-me cap el seient però en aquell moment ella fa un senyal a la dona que tinc davant amb un adolescent i li diu que seguin (es veu que es coneixen).. catxis en la mar salada!! Desisteixo de seure i espero que arribi la meva parada entre sotregades i més sotregades. Sort del txumba txumba.
Per fi arribo a lloc, fa una calor terrible i se'm fa una eternitat arribar a la resi. Trobo l'avi vestit i enclenxat a la cadira i li poso una mica de colònia. Agafo les madalenes que tinc amagades en plan estraperlo, la pissarra per escriure-li (l'avi és sord d'una oïda des de la guerra i de les dos des de fa uns 10 anys), l'ampolleta d'aigua i els mocadors. En passar per davant de la 105 afluixo el pas per a que la Margarida no em senti. Si em sent, estem perduts, aquella dona s'enrotlla més que les persianes de l'Ikea totes lligades. I quan estic arribant a l'ascensor recordo que no he agafat el monederet per al cafè (que també serà d'estranquis). Torno enrera me catxis en la mar, amb el mal que em fan els peus avui! Remeno i remeno i no trobo el moneder i penso...coi potser sí que l'he agafat! però no, no hi és a cap de les bosses i llavors se m'encen la llumeta! és clar! l'argentina i la seva agafada sobtada i la seva explicació estranya sobre el colze.... me cassun l'olla, amb el que m'agradava el monederet aquell i a sobre el pobre avi sense cafè! sort que després el fill (estupendo, per cert) d'una resident ens va convidar... ja veus Teresa, penso, on es tanca una porta, se n'obre una altra... Quan marxo torno a posar el txumba txumba però m'asseguro que la bossa sigui ben tancada...ja he tingut prou beneiteria per un dia!!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
