| |
Compartir
 dimarts 15/maig/2012 - 11:45  1083  1
Vivim en gran part de la feina d'altres, bàsicament de les generacions anteriors que han creat la nostra cultura, tecnologia i una part essencial de les infraestructures.
Si no fos per tot aquest legat, l'activitat humana quedaria molt restringida, caldria sovint començar de zero.
Darrerament, els poders que controlen la nostra civilització, estan treballant en sentit invers, voldrien que l'accés als nos desenvolupaments romangués eternament de pagament. I parteixen de la idea que el creador —cultural, tecnològic o d'infraestructures— ha de ser remunerat per la seva feina, cosa absolutament lògica, però voldrien que aquesta remuneració és perpetués indefinidament o quasi el altres persones que han adquirit els drets. I això és el que és absolutament negatiu.
Un punt clau en aquesta qüestió són els drets sobre obres literàries o musicals. De qui han de ser i quan de temps han de perdurar? Partim de la base que un autor viu pot reivindicar aquests, però què passa quan es mor?
Podem acceptar que les persones que depenien d'ell encara en podran gaudir uns anys, per exemple parelles o fills petits. Més enllà és raonable?
Un editor pot reivindicar que ha fet una inversió, però aquesta és un contracte amb un autor. Durant quants anys el dret d'explotació de l'obra ha de sobreviure el seu autor? Normalment, una inversió industrial no es considera més enllà de vint anys, i molt menys per a inversions tecnològiques. Un editor i un autor viu, poden acordar el contracte que vulguin, però la seva validesa a llarg termini desprès de la mort de l'autor és més que dubtosa, vint anys seria un límit molt generós. A partir d'aquest put, totes les obres haurien d'esdevenir públiques.
I n'hi ha més, qualsevol obra derivada —no dic inspirada— en una que ja sigui pública, ha de continuar sent pública. No té sentit que si vull emprar un text de Shakesperare, tingui que mirar que ja fa 70 anys que va morir el traductor. No, encara que sigui una traducció de l'any passat, el text és de Shakespeare i és públic; i un editor que publiqui ara aquesta traducció, només tindrà els drets sobre la maquetació o disseny artístic, mai sobre un text signat per un mort, per molt que ara estigui en català.
Podeu dir que això només són bones intencions. No, el desenvolupament de la cultura i la societat en general, precisa que es vagin acumulant bens i coneixements en el domini públic, que pugui poder-se emparar per qui vulgui, quan i com vulgui.
I posats a donar exemple, tota la meva obra escrita o gràfica —de música no en sé fer gens— la tinc posada amb llicència lliure. De fet, crec que vaig ser el primer a escriure una novel·la en català amb llicència lliure.
Més d'un m'ha preguntat que en trec en termes materials. I la resposta és que m'és rendible. En aquest país, llevat de molt pocs, el que cobres per drets d'autor és una misèria. A part, que les tirades i encara més les vendes, acostumen a ser curtes. Posem que venc 2.000 exemplars d'una novel·la a 20 euros —i això és tenir moltíssima sort—, serien 4.000 euros per l'autor en el millor dels casos. Ara bé, si l'obra es pot distribuir de franc, d'entrada arriba a molta més gent, i els beneficis indirectes que em proporciona al llarg dels anys —conferències, tallers, col·col·laboracions en revistes— acaben superant aquesta quantitat.
Encara més quan es tracta de petites obres de divulgació de les quals ningú en general en treu diners.
La darrera que he publicat la trobareu aquí:
Per llegir: docs.google.com
Per imprimir: docs.google.com
És de franc, la podeu copiar o incorporar en altres obres. Això sí, s'hi ha de posar qui és l'autor del material, i aquesta nova obra s'ha de distribuir amb la mateixa llicència lliure.
Per acabar, dos amics meus, van deixar establert que quan morissin volien que tota la seva obra passés a domini públic. Es tracta de Fèlix Cucurull i de Lluís Maria Xirinacs. A internet es poden trobar les seves obres. Intento animar a altres autors catalans que facin el mateix.
.
|
| |
Pelacanyes |
Penso com tu
Wednesday, May 16th 2012, 8:49 AM
i estic d'acord que l'autor li pugi treure un rèdit mentre hi visqui. El problema es arribar a la gent.
Jo conec, i no massa la veritat, el tema del programari lliure. Treballo i colaboro en el que puc (no soc programador, ja m'agradaria!!). Hi han molts programes i aplicacions, iguals o més bons que els que tenen copyright, pero la gent per falta de coneixement o por a les coses desconegudes..... doncs no s'atreveix. Molts em pregunten, però que en treieu d'això, alguna cosa s'ha d'amagar si no cobren,etc. La resposta es ben sencilla, el coneixement ha de ser lliure i ha d'arribar a tothom, això no te preu.
Estic amb tu Ziol i si puc donar un cop de ma només m'ho has de dir.
Per cert, la meva dona era escultora. Ara ho ha hagut de deixar per la seva malaltia.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
