| |
Roda el món i torna al Born. O a Canet
 dijous 24/maig/2012 - 02:17  1191  0
Canet de Mar, vila del Maresme, és un poble amb una gran vida cultural, tant d’iniciativa pública, com la biblioteca “Pere Gual i Pujades”, una de les primers que va crear la Mancomunitat de Catalunya l’any 1919, com privades, com el Centre de creació “La Vinya”, seu de la companyia teatral “Comediants”. Als anys setanta, a Canet de Mar, s’hi van organitzar els primers festivals musicals multitudinaris: les “Sis Hores de Cançó” i el “Canet Rock”. El grup de músics canetencs que van iniciar aquestes manifestacions, va ser “La Trinca”
La Trinca, grup de música i espectacle, van destacar per les seves cançons humorístiques sobre temes polítics del moment, cançons amb les que van muntar diversos espectacles teatrals i desprès televisius. Molt del material de la trinca provenia d’adaptacions al context de l’època de músiques i lletres d’altres autors. Entre aquests autors podem esmentar, per exemple, a Jaume Vidal i Alcover.
Jaume Vidal i Alcover, fou un escriptor mallorquí amb una extensa obra poètica, teatral, narrativa i assagística. Després de la guerra civil, la seva literatura, iniciada amb una novel·la inèdita fins molt més tard “ L'equip assassinat” i seguida del poemari “L'hora verda” de 1952, va ser important en el moviment de ressorgiment de la cultura catalana a Mallorca. L’any 1968 va passar a viure a Barcelona amb la que va ser la seva parella, la autora teatral Maria Aurèlia Capmany, filla del també escriptor i folklorista Aureli Capmany.
Aureli Capmany, autodidacta, es va interessar durant la Renaixença per les tradicions catalanes: rondalles, cançons, danses. L’any 1904 va fundar la revista “En Patufet” que va arribar a ser el setmanari en català de més tirada de la història. La seva obra sobre la cultura popular va culminar el 1951 amb “Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes”. El seu interès per la música l’havia portat abans, amb Amadeu Vives i Lluís Millet —no confondre amb el seu infaust nebot nét Fèlix Millet— a ser un dels fundadors, l’any 1892, de l’Orfeó Català.
L’Orfeó Català, des del seu inici, es va implicar fermament amb la Renaixença, d’això en donen fe l’estrena l’any 1893 de “L’Emigrat” i de la composició, el 1896, com a himne de l’Orfeó, del “Cant de la Senyera” amb música de Millet i lletra de Joan Maragall. L’any 1905 l’Orfeó decidí emprendre la construcció d’una nova seu i auditori, que fos símbol de les aspiracions artístiques del moment, i on col·laboressin els millors artistes plàstics de la Catalunya. El Resultat en va ser el “Palau de la Música Catalana”
El Palau, un dels màxims exponents del modernisme català i “Patrimoni Comú de la Humanitat” des de l’any 1997, fou finançat per subscripció popular. L’edifici compta amb escultures d’Eusebi Arnau, Pau Gargallo i Miquel Blay, els mosaics són obra de Lluís Brú i Mario Maragliano, els vitralls d’Antoni Rigalt i Jeroni Granell, les ceràmiques de Josep Orriols i Modest Sunyol. Tots plegats els millors artistes catalans en les seves especialitats. Tot el projectes fou ideat, coordinat i realitzat, per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Domènech i Montaner, polític historiador i arquitecte, havia estat l’any 1982 president de l’Assemblea de les Bases de Manresa, i el 1901 fou el primer diputat catalanista a les corts de Madrid, d’on va tornar força decebut de la política, just abans de començar les obres del Palau. Entre les seves altres obres arquitectòniques més conegudes, destaquen l’Hospital de Sant Pau, l’editorial Montaner i Simón, actualment Fundació Tàpies, l’hospital Pere Mata i la casa Navàs a Reus o el conegut popularment com a “Castell dels Tres Dragons”, al parc de la Ciutadella de Barcelona. Al final de la seva vida, es va retirar a la casa que es va construir, actualment “Casa Museu Domènech i Montaner”, en el poble d’on eren originàries la seva mare i la seva esposa:
Canet de Mar
.
|
Contactes
Registra´t
