| |
DESPESES PÚBLIQUES QUE ES PODRIEN SUPRIMIR I ALTRES ESTALVIS
 dilluns 28/maig/2012 - 03:16  641  0
Jo sóc cada vegada menys partidari de les administracions públiques i de tot el que és públic. Crec que la tendència que hi ha, si més no als països llatins, és que els funcionaris s’hi arrepengin i els polÃtics mirin de treure’n un profit personal, amb totes les excepcions que calgui. M’agrada més una societat on la gent competeix al lliure mercat i ningú no pot esdevenir un parà sit perquè, a la que ho intentes, un peix més gros se t’ha jalat i han de tornar a començar de zero.
No vol dir això que pensi que no pensi que no hi hagi d’haver serveis universals, ni gestions que només poden ser dudes a terme per les administracions públiques, però sà que entenc que han de ser les mÃnimes indispensables perquè coarten la llibertat dels ciutadans, esdevenen cares i de pèssima qualitat. La situació de l’ensenyament o la justÃcia són dos botons de mostra clarÃssims del que dic.
Estic a favor d’un ensenyament o d’una sanitat universal però no estic a favor de que el personal sanitari o el personal docent siguin funcionaris. Crec que les persones han de poder triar el metge o l’escola que volen pels seus fills, de manera que els bons metges i els bons mestres cobraran més de les administracions que no pas els mals metges i els mals mestres. És a dir, penso que el funcionariat, que iguala i imposa serveis desiguals, el que fa és desanimar els bons i deixar als dolents que vagin passant els anys esperant que arribi la jubilació.
El mercat, en canvi, els posaria a tots al seu lloc i això estic segur que suposaria una gran pujada en la qualitat dels serveis públics perquè la competitivitat ens fa ser competitus si volem sobreviure.
Aquesta crisi ens aboca a l’austeritat tant pública com privada. Fins fa dos dies polÃtics fins i tot socialistes ens animaven irresponsablement a consumir per patriotisme. Suposo que consumint per patriotisme han deixat els deutes que han deixat arreu. I consumint per idiotisme molts ciutadans estan com estan. Els nostres avis ja sabien que havien de procurar no endeutar-se i estalviar tant com poguèssin. Tot això és més vell que l’anar a peu, però ja se sap que l’home és l’única bèstia que es fot de morros mil vegades en la mateixa pedra.
Crec que aquest és un moment óptim per fer una llista de despeses supérflues de les administracions i per fer un canvi de plantejament general dels serveis públics. Per exemple, és impresentable que a Espanya existeixi el Congrès i el Senat, sense que ningú no sà piga exactament per a que serveix el Senat. Per exemple, és impresentable que tota la famÃlia real visqui del cuento. Per exemple, és impresentable que a Catalunya convisquin diputacions i consells comarcals i encara els polÃtics vulguin col.locar més gent muntant les vegueries. I si mires conselleria per conselleria, ministeri per ministeri, diputació per diputació, consell comarcal per consell comarcal, ajuntament per ajuntament, estic segur que hi ha moltÃssima gent que sobra i fins i tot que estorba.
La gent critica amb raó les despeses dels expresidents dels governs, dels ministres, dels exconsellers, dels exbatlles, dels exdiputats i tota la pesca. Jo hi estic d’acord si el seu patrimoni a l’hora de la seva jubilació és petit. La meva visió de les pensions de jubilació és que haurien de servir per a redistribuir la renda (ves, aquà sóc d’esquerres): no entenc una jubilat amb un gran patrimoni hagi de cobrar més que un jubilat amb un patrimoni petit. Entenc que el jubilat amb el patrimoni gran, que pot viure de renda, prà cticament no hauria de cobrar i un jubilat amb un patrimoni petit hauria de cobrar una jubilació que li permetés viure còmodament.
A partir d’aquest anà lisi jo penso que un paÃs civilitzat ha de tenir tres prioritats socials: els infants (i joves), els malalts i els vells. Un paÃs que no respecta els seus nens, els seus malalts i els seus vells és una merda de paÃs. Però per començar a respectar-los em temo que cal començar per treure’ls-hi tots els parà ssits que se’ls hi han llençat cÃnicament al damunt i que fan veure que treballen per ells, quan no hi treballen. Quants buròcrates sobren a aquest paÃs? Quanta gent no preparada està guanyant un sou que no els hi correspón ( i també al revés: quanta gent cobra menys del que li correspon per la feina que fa?).
La bona gestió econòmica, la polÃtica sensata, el mercat i la justÃcia, finalment, desemboquen al mateix lloc, és que és en el progrès sostenible.
|
Contactes
Registra´t
