| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Pelacanyes
|
|
| |
Que més em pot passar avui!!!
 dimarts 29/maig/2012 - 08:45  784  6
Avui es un dia d’aquells en que més m’hagués valgut quedar-me al llit.
Quan he agafat el cotxe per anar a treballar, era un quart de vuit, m’he trobat amb la roda del darrera punxada. Sense poder ni tan sol sortir del pàrquing, canvia la roda i afanyat que arribes tard a la feina.
Arribo a la porteria de la fàbrica i no trobo la targeta d’identificació, dona explicacions i que et facin rapidet una targeta provisional que no es faci tard. Just, 7:58 hores.
Demano per com està el sistema, per anar a buscar les mostres, i em diuen que ja m’avisaran ... avui farem salat. Tres quarts de nou, per fi puc anar a buscar les mostres, encara podré sortir a fer un cafè amb els companys com de costum.
Surto a un quart de deu, per fer un cafè i aprofito per encendre un cigarret. La doctora que ens va fer la revisió m’ha vist i m’ha dit que els resultats de l’analítica no son massa bons, que demani hora a la doctora de família i que em posi en tractament. Els triglicèrids i el colesterol pels núvols.
A mig mati, truco a la senyora per veure com es troba. Tot el cap de setmana ha estat amb vòmits i diarrea, efectes secundaris de la quimio, i ahir a la nit tenia unes dècimes de febre. Sembla que d’això esta força be, però els peus i les mans fan molt de mal. Les ungles dels dits dels peus s’han posat negres i sembla que s’hagin separat (ja li va passar fa uns anys prenent la mateixa quimio d’ara). Doncs res, que si quan surti de treballar encara es troba malament ens anirem cap a Reus (ja que en cas d’urgència no ens atendran a Tarragona per ser pacient de càncer).
Per si de cas, abans d’anar cap a casa, passaré a reparar la roda punxada no fos cas que, amb la mala sort que tinc avui, torni a punxar de camí a l’hospital.
Som al migdia, encara queden hores per acabar el dia d’avui i ja estic creuant els dits no fos cas que em passi alguna més perquè, si fos així, demà no surto del llit.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
peixeter |
Amb la quantitat
Tuesday, May 29th 2012, 3:24 PM
de ximpleries que posem aquí en els blocs, quan llegim com esta el teu voltant i tu mateix , tot queda empetitit, no hi ha disputes davant d'aquesta situació, es l'hora de lluitar, per algú real no els banc i els polítics , si no per una persona que tens el costat, que es real que la vius dia a dia, tots tenim moments difícils, persones properes passant-ho malament i de vegades no et surten les paraules d'ànim i tan sols una petita reflexió, que no serà un medicament eficaç, però que fa que tinguem un petit diàleg que si et pot servir de companyia, dons ja em dono per satisfet, rep molta força i no deixis d'abocar per aquí o per on sigui les teves inquietuds i no et tanquis, necessitem de la teva força per que en el fons desprès te la tornem en forma de paraules que si no consolen, potser t'acompanyen, i quan estas en el hospital pots pensar que molts estem al vostre costat.
|
|
Pelacanyes |
Sóc pesimista de mena...
Tuesday, May 29th 2012, 1:51 PM
quan veig un núvol negre agafo el paraigües i sempre veig l'ampolla mig buida.
Si només hagués estat una cosa doncs encara, però es que han vingut una darrera una altra i així no es pot lluitar.
Ja intento cuidar-me, procuro menjar variat, no fer excessos de cap mena, prendre només la medicació que em diuen els metges. Penso que el meu cos va pel seu compte.
Lo de tenir que anar a Reus es perquè la unitat d'oncologia te la seu allà, a Tarragona i van un cop a la setmana per passar visita i poca cosa més. Els pacients d'oncologia de la província de Tarragona han de fer cap a Reus, si o si.
Alguna vegada hem visitat a la tieta Maria. A la senyora no li fa massa gracia les seves infusions, diu que no li fan res, però la rialla va d'orella a orella i per una estona sembla estar més "alegre".
En fi, tot aquesta acumulació de circumstancies venint d'un cap de setmana marcat pels efectes secundaris de la quimio, han fet que em desesperes. Només faltava que m'hagués dit la doctora que estic embarassat (cosa improbable doncs ja em vaig fer la vasectomia fa temps ;-) )
|
|
20Abril |
Faig un intent de donar-li la volta...amb
Tuesday, May 29th 2012, 10:35 AM
La roda se t’ha punxat al pàrquing, has tingut sort que no se t’hagi punxat conduint, hauria pogut provocar un bon ensurt. Tot i els inconvenients no has arribat tard a la feina i després has pogut tenir una estona per baixar de ritme fins a tres quarts de nou i no haver d’anar correns. Has tingut sort de veure la doctora, així podràs començar el tractament abans, si no l’haguessis vist, quan de temps haguessis trigat a saber-ho?
Amb el tema de la teva dona...em sap greu, perquè pateix, l’unica cosa positiva es que teniu precedent, sabeu el que va passar l’altre cop, sabeu que faràn a continuació no hi ha incertesa. Anéu amb la experiència, encara que aixó no consola gaire.
T’envio un sac ple d’abraçades a repartir quan els necessiteu ja veuràs que demà serà un altre dia i tot ho sentiràs diferent. Sempre passa.
Espero que al menys hagi aconseguit un petit somriure.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
