| |
Menjar, ecologia i ciéncia
 dimecres 6/juny/2012 - 02:48  1127  1
Sóc terriblement desconfiat i conspiranoic.
La meva concepció del que és ser ecologista, en alguns aspectes està lluny de la que la societat percep normalment.
Especialment quan les preguntes que es fan i els arguments que es donen per recolzar una determinada campanya ecològica, són més els típics de la paraciència ―per no anomenar-la màgia― que de la ciència normal; més propis d’una creença, que d’una sapiència.
Un cas d'exemple del meu raonament: l'aspartam.
• Les proteïnes estan formades per cadenes d'aminoàcids.
• Cada baula de la cadena és un dels 20 aminoàcids comuns a tots els éssers vius. Entre ells la fenilalanina i l'àcid aspàrtic.
• Quan digerim les proteïnes, la cadena es va tallant i es formen porcions cada vegada menors, de 10, 5, 3 o 2 aminoàcids, per exemple.
• Entre els fragments de 2 aminoàcids n'hi ha que són formats precisament per fenilalanina i àcid aspàrtic. És un producte metabòlic totalment normal.
• També és normal que aquestes cadenes de pocs aminoàcids esterifiquin amb els àcides orgànics més freqüents, per exemple l'àcid fòrmic.
• L'aspartam és precisament el metil èster del dipèptid del que parlem. O sigui: una substància totalment normal en el metabolisme digestiu de tots els animals.
• Després de prendre'n una dosi normal l'apartam s'hauria d'incorporar a la ruta metabòlica normal.
• És perillosa la quantitat de metanol que es produeix en aquesta ruta? No, un sobret equival a unes 20 vegades menys que el metanol que es produeix en la digestió d'una poma.
• I el dipèptid? Tampoc; no és coneix la més mínima capacitat enzimàtica en cap dels 400 possibles dipèptids i la variació en les concentracions dels dos aminoàcids implicats és irrellevant, llevat de persones amb problemes de fenilcetonúria que són rares i d'altra banda han d'anar amb compte amb la gran majoria dels aliments amb contingut proteic.
En definitiva, l'aspartam sembla un additiu tan segur com no pot ser la sal que afegim al menjar.
Hi pot haver algun error en el meu raonament? Clar que sí, però cal mostrar-lo en termes científics, amb lògica i no pas basant-se en creences. No s'hi val aquí: «a mi em sembla», «estic convençut», «en fulanet diu», «a tal país no ho van autoritzar», «s'ho va inventar una empresa capitalista»…
En tot cas voldria arguments o bé químics, o bé epidemiològics, contrastats amb estudis a doble cec.
Tampoc s’hi val a dir «això la gent no ho entendrà». Quan s’autoritza un pont, és en base a un estudi d’enginyeria que la gran majoria de la gent no entendria, però que ha d’assolir un consens entre els que sí ho entenen.
Tot això no vol dir que em cregui tot el que diuen les multinacionals sobre els aliments o additius, ni molts menys. Però crec que hi ha problemes alimentaris i de contaminació molt més greus que s’amaguen i gairebé ningú no els fa cas.
Problemes que no són evidents, on potser m’equivoco o exagero, però que al menys segueixen un raonament lògic per fer-me sospitar.
Exemple 2: els greixos hidrogenats, com la margarina.
Als anys 50, quan s’investigava el metabolisme dels greixos, és feien servir greixos sintètics amb un nombre senar d’àtoms de carboni com a marcadors. Això vol dir que aquests greixos no es metabolitzen en les rutes normals i que els seus residus es podrien acumular a l’organisme, i en dosis força elevades. És conegut que els àcids orgànics amb 1, 3 o 5 carbonis són tòxics a dosis mitjanes comparats amb els que en duen 2 o 4 que són components normals dels aliments.
Els greixos hidrogenats, inevitablement, degut al seu procés, contenen molts àcids amb nombre senar de carbonis.
I epidemiològicament? La gent que pren Flora o Tulipan, no cauen com a mosques… però hi ha una cosa sospitosa: tot i que la mantega presenta uns perills força evidents si se n’abusa ―començant pel colesterol i acabant pel càncer de colon― no s’han observat diferències significatives de mortaldat entre grups de persones que consumeixen mantega i que consumeixen margarina. Sí que hi ha una esperança de vida més llarga ―estadísticament prou important― entre els que consumeixen bàsicament oli d’oliva com a font de greixos.
A la nostra societat és difícil escapar dels greixos hidrogenats, però encara és l’hora que n’he de veure una campanya en contra, per molt que d’entrada siguin moltíssim més sospitosos de causar problemes sanitaris que l’aspartam.
I posats a ser conspiranois, també trobo sospitosa la soia.
La soia porta uns compostos anomenats isoflavones, que interfereixen en les hormones sexuals dels mamífers. És força clar que fan disminuir la fertilitat d’animals que s’hi alimenten i que això de disminuir la fertilitat sona a problemes en el desenvolupament dels embrions. Cert que les isoflavones, potser per aquesta interferència amb les hormones, poden frenar el desenvolupament d’algunes menes de càncer relacionats amb elles, però això no vol dir que siguin en general productes benèfics.
I hi ha un altre fet que alimenta la meva sospita: a l’Àsia s’ha conreat la soja des de fa mil·lenis, però tradicionalment es consumia sempre fermentada, com a additiu i no com a menjar principal. I curiosament la fermentació destrueix les isoflavones… Ho sabien aquestes cultures? És evident que no, però potser, culturalment els pobles que prenien la soia sense fermentar, van tenir menys fertilitat, i van ser substituïts per pobles que sí la fermentaven.
Curiosament la soia és un dels productes estrella de molts que es diuen naturistes i ecologistes i no en volen ni sentir a parlar quan els dic que per a mi és sospitosa. I, per cert, el principal productor de soja són… els Estats Units.
Cal que es controli —des d’organismes independents que responguin davant la societat i no els governs— el que mengem, que s’eliminin els productes perillosos o fonamentadament sospitosos, cal evitar que les grans multinacionals i els governs ens donin gat per llebre, però cal operar amb lògica i des de postures científiques.
.
|
Contactes
Registra´t
