| |
CENT MIL MILIONS D’EUROS PELS GANDULS DEL SUD
 diumenge 10/juny/2012 - 03:52  711  1
Ahir dissabte vaig sentir la notÃcia que l’Unió Europea deixava a Espanya cent mil milions d’euros i el meu primer sentiment va ser de vergonya. Ja sé que no ens regalen res, que qui ens els deixa els cobrarà amb llurs interessos, però es tracta d’un rescat en tota regla que fa Europa per tal que les entitats financeres espanyoles no s’ofeguin i arrosseguin amb elles tota l’economia del paÃs, que és just és el que porta passant des del 2008 ençà .
VAIG al Club Natació Barcelona a fer una estona d’exercici. Com que em van aconsellar que mentre fes exercicis cardiovasculars – cinta, elÃpitica, bicicleta – escoltés la rà dio, escolto la rà dio, però la veritat és que avui la rà dio més que servir per a distreure’t, ajuda a que se t’accelerin les pulsacions del cor.
D’una banda hi ha les declaracions de Rajoy, el president del govern espanyol, que són exhultants. No només no hi ha cap rescat, ni ell no ha rebut cap pressió sino que és ell qui ha presionat la Unió Europea per a que li deixés aquest cent mil milions en aquestes condicions. Per Rajoy aquests diners serviran per a que es recuperin les entitats financeres, torni a fluir l’economia i tornem a ser feliços i a menjar pastissos.
D’altra banda hi ha les declaracions de la oposició –socialistes, comunistes, sindicats, etc...- que diuen que aquest prèstec s’haurà tornar juntament amb els seus interessos i que això suposarà més retallades socials.
Finalment, hi ha les declaracions dels partits catalans i bascos que venen a dir que aquest prèstec és un mal menor, la sortida menys traumà tica de l’atzutzac on ens trobà vem.
O sigui que trobo opinions per tots gustos però també unes dades objectives: que l’economia espanyola era a tocar de l’abisme i que aquests diners més els seus interessos s’hauran de tornar.
La meva conclussió –simple i inexperta – és que si aquests diners realment es fan servir per engegar el motor de l’economia espanyola i s’aconsegueix que les entitats financeres que els rebin els tornin, es podrà parlar d’èxit.
Si, en canvi, s’utilitzen malament – com ha passat amb Bankia, la CAM, Caixa de Catalunya, etc...- i no arrenca l’economia espanyola però aquestes entitats poden tornar els diners que reben, ens trobarem en una situació neutra.
Finalment, si som els ciutadans espanyols els que hem d’acabar tornant aquests diners perquè no són capaços de fer-ho les entitats bancà ries que els han rebut, estarem pitjor que ara. Seria bo recordar que aquest tercer pitjor cas ja li ha passat a Grècia diverses vegades i que, per tant, l’optimisme per l’optimisme és sobrer.
A hores d’ara jo crec que les entitats financeres espanyoles han de passar dues grans proves de foc. La primera ha de sorgir dels ciutadans i vol dir encausar penalment als estafadors econòmics que amb la seva manera de fer han propiciat i/o agreujat aquesta crisi. I aquà s’ha de dir que la principal responsabilitat està en els partits polÃtics i els sindicats, perquè eren els que formaven el consell d’administració de les caixes, que són les que han provocat aquesta situació. Fins que els propis partits i els propis sindicats, per una banda, la ciutadania, per una altra i, finalment, la fiscalia no es belluguin i vagin fins als fons d’aquesta responsabilitats, no podrem creure ni en partits ni en sindicats, ni encara menys que sigui possible regenerar a través seu la polÃtica espanyola.
La segona és la gestió de les entitats financeres que ha de passar de ser maldestre i lladre a ser impecable. Els nostres bancs estan obligats a demostrar a Europa, a demostrar als seus accionistes i a demostrar als seus clients que han après la lliçó i saben i poden fer les coses bé. I si no saben i si no poden espero que accionistes, clients i Europa girin el polze cap avall d’una punyetera vegada.
|
Contactes
Registra´t
