| |
Enèsima Confessió
 dimecres 13/juny/2012 - 07:50  1384  3
No saps com t'entenc. No tens ni idea. No t'imagines la quantitat de vegades que he dormit nu al ras. La quantitat de vegades que m'he deixat arrossegar per la marea fins al fons dels meus abismes. No tens ni idea. Com sinó em podria atrevir a mirar-te als ulls? Com coi creus que podria seguir somrient a hores d'ara? He caigut tantes vegades que l'única forma de poder portar el compte seria sumar-li les vegades que m'he aixecat i dividir el resultat per dos. Per això no és necessari que em parlis de la por. Perquè t'ho llegeixo en la mirada. Tens tanta por que totes les teves queixes pel que podria arribar a passar-nos estan de més. Em preocupa infinitament més totes les coses que ens perdem.
Em parles del futur, i de l'incert de les seves aigües. Em parles d'un present assolellat. Però a mi no m'enganyes. I quan em parles que tens por que jo pateixi tampoc. Tu tens por de tu. Tems més a la teva ombra que a mi. Tems a qualsevol ombra que pugui obrir-se pas en aquest present daurat banyat en Sol del que presumeixes. Tems obrir els teus braços. Tems fondre't en una abraçada per si, per una d'aquestes casualitats de la vida, després vols dues més. Tems al buit que dorm al teu costat, sobre el teu llit, com al diable. Tems omplir aquest buit i tems tornar a enyorar-ho. Tems banyar-te en suor i desitjar un altre petó. Tems agafar-me de la mà i perdre't als teus somnis. Jugues a no créixer i, i em sap greu dir-ho, perdràs la partida.
Lamento informar-te que, les roselles, en un clar acte de rebel·lia han fugit de tot i s'han atrinxerat a les cunetes i als camins. Han deixat enrere la dominació dels camps per aixoplugar-se a la riba. Crec que esperen la teva arribada. De fet, no tinc clar si fugen o si han sortit a buscar-te. Saben de sobres de lleres i rius. Saben tot el que necessiten i no cediran en la seva obstinació de portar-te a la seva llum. Ho van aprendre d'un mar que sempre retorna a terra els seus morts. Els cossos.
Ja sento saltar als gats damunt la meva teulada. Em conviden a tornar a mirar cara a cara a la Lluna. A perdre'm a mig camí entre el meu cigar i els teus estels. Constel·lacions brillants que indiquen el meu camí de tornada a casa. La meva sendera de les engrunes. Les meves nits, els teus dies. Els teus nervis, les meves calmes. Tancaré amb força els ulls perquè no quedi ni rastre d'avui. Perquè, sempre, després de l'ahir claregi el demà.
|
Contactes
Registra´t
