| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de quim_c
|
|
| |
Escriure com a terapia o fugida
 dijous 14/juny/2012 - 08:42  818  1
Esforçats a cantar la bellesa aurífera del matí, i només ens refugiem en la penombra trista de la nit, construim edificis lírics de vidre i només vivim en cau dessolat. I es que... els dies són nits i les nits malsons i els malsons tragèdies gregues que mai acabaràn, ens creiem ùnics, seductors, brillants, però potser sols som uns reprimits mes que ploren en soledat utilitzan la tercera persona del singular.
Deixem anar adjectius coratjosos que aboquem i els retornem en un negatiu bumerang i si parles de bellesa ets esperpent i si ho fas de felicitat ets amargor amb enyorança.
I es que els millors poemes han sortit sempre dels fantàsmes...sense muses, ni biblioteques inspiradores, ni esboranys anacrònics i experiencies sublims han brollat després de la enèsima i reiterada frustració....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
MartinaH |
Ep!...
Friday, June 15th 2012, 5:37 AM
... m’ha encantat!
Hi ha qui pinta un quadre, hi ha qui composa una melodia, i hi ha qui escriu. Cadascú utilitza la vàlvula de sortida que més li escau, i plasmant-ho en el suport que li resulta més còmode.
El que escriu en tercera persona, potser ho faci per prendre distància, o bé per desinhibir-se més desfogadament; ves a saber.
Tu deies: potser..., jo dic: clarament, els seductors dins l’edifici de vidre, són reprimits en la foscor de la nit. Però no crec que sigui quelcom malsà, mentre se’n sigui conscient.
I coincideixo en que els millors escrits són els fets des de l’angoixa sincera de l’ànima.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
