| |
Les princeses de l'Aroma
 dijous 21/juny/2012 - 09:37  1508  0
ll*ll
Guareix la set de l’esperit
amb l’agradable regust d’aquell cafè.
Inspira’t: “ets a l’Aroma”
i totes les olors t’esvaeixen
quan t’asseus i esperes.
Sents moldre el molinet
rere la gatzara de la parròquia
i puc flairar l’oasi de plaer...
que degustaré per ventura?
Sento moldre el molinet
i tots els exquisits efluvis
m’omplen però no em perceben.
No escoltaré altre cop aquell molinet
ni el reclam desconcertant de les seves princeses.
Negaré haver-hi estat
per no haver compartit un temps
que mai sabrem perquè el vam perdre.
I haurem copsat tots dos
el silenci poc servicial de les seues cambreres.
-----
Volíem compartir un cafè al carrer Sant Miquel, al barri antic. Vam decidir no asseure’ns a l’única taula lliure a la terrassa, en la que ja tocava un bon sol. Vàrem prendre seient a l’interior, mentre observàvem que les cambreres estaven ocupades en el servei d’altres taules.
Varen passar davant nostre diversos cops, tal vegada cinc o sis, amb totes les anades i vingudes. Prou se n’adonaren que estàvem delitosos d’assaborir no només l’Aroma d’aquell cafè. És cert que hi havia prou clientela a la terrassa. Estaven enfeinades, traginant diverses comandes. Fins que vam decidir cridar l’atenció d’una.
Ens va sobtar la manera de prendre’ns nota. Ni tan sols ens va mirar, com si estigués atenta -o potser només amb la mirada perduda- al moviment de l’exterior. Però encara això no era el més sorprenent que ens podíem esperar.
No puc assegurar amb exactitud minutera –probablement en van passar deu- el temps que vam esperar abans de veure una senyora fer la seva petició. I, estranyament, abans d’un minut la van servir. Va ser llavors quan ja vam tenir clar que no calia estar-s’hi més allí.
Guardo un parell de saquets de sucre de l’anècdota!
ll*ll
|
Contactes
Registra´t
