| |
LA HISTÒRIA DE LA HUMANITAT O DE QUAN SEREM LLIURES, IGUALS I FRATERNALS
 dijous 5/juliol/2012 - 05:07  572  0
M’oblido ara del big bang,
De la sopa de cél.lules
I de tot el que se suposa que va passar
Fins que l’home fou homo.
Fou així que un dia l’homo
S’ajuntà amb d’altres de la seva espècie
Per alimentar-se i protegir-se
I va decidir que seria un animal social,
Encara que això no fos dit
Fins que milions de segles més tard
Ho digué Aristòtil.
Però vet aquí que arribà un moment
Que uns homos més espavilats que altres
Començaren a parlar d’èlits
I s’explicaven i repartien hòsties tant bé
Que els altres van acabar decidir
Que més valia baixar el cap
I creure.
Això durant uns quants anys
O unes quantes centúries
Va funcionar.
L’èlit mirava de governar amb coneixement
I tot i que tenia privilegis
Mirava que la resta de la gent anés tirant
Sense masses problemes.
Però vet aquí que un dia aquesta èlit
S’enverinà de cobdícia
I mai no en tenia prou amb els seus privilegis
I ara demanava que li portéssin una núvia verge per desvirgar-la
I ara demanava que li portèssin un nuvi verge per desvirgar-lo,
A la pel.lícula “Calígula” de Tino Brass
S’explica perfectament el que vull dir.
Aquests abusos van portar a una situació invivible
De la plebs,
Que va acabar sortint al carrer
I guillotinant el cap dels antics opresors
I va sorgir una nova èlit
Que al començament governava de forma més o menys sensata
I després s’emborratxava de cobdícia i privilegis
I era penjava en la forca
I era substituïda per una nova èlit
Que tornava a fotre el mateix
I així fins ara.
Sempre igual,
Igual sempre:
Aristocràcia,
Oligarquia,
Revolució
Aristocràcia,
Oligarquia,
Revolució.
Aristocràcia,
Oligarquia,
Revolució.
Aristocràcia,
Oligarquia,
Revolució.
Quan collons neixerà de debò la democràcia?
La vida m’ha tornat un escèptic i un relativista
Però m’agradaria que algun dia
La llibertat, la igualdat i la fraternitat
triomfèssin.
No sé que passarà després de mi
I encara menys sé si aquest homo tant ximple
Algun dia arribarà a ser una mica sàpiens.
I tanco el poema oblidant-me
De les mils de milions de particules
Que flotaran per l’espai
I que es veu que algun dia esdevindrem
Però una veu,
No sé si divina o diabòlica,
Em diu que només quan siguem partícules d’estels
Esdevindrem
Fraternals,
Iguals
I lliures.
|
Contactes
Registra´t
