| |
Tenim la veu cansada
 divendres 6/juliol/2012 - 07:16  912  3
Tenim la veu cansada de pregar
i un mur de vent i llum davant dels ulls;
defallim sota el pes de tants principis.
Tenim les mans cansades de l'esforç
i tu restes encara inassolible,
molt més enllà del nostre desgavell.
No ens allibera el camp ni la ciutat
de la teva presència feixuga,
perquè l'espai ets tu; tu, la remor
del vent i de la llum i de les paraules.
Vindrà un jorn, és ben cert que vindrà un jorn,
creat només per oblidar-te.
Ens deus aquest instant de llibertat
com un perdó per tot el que hem sofert.
Després, ja tot serà llunyà i absurd,
i la vida i la mort i tu i tot,
com un vent de record,
que amb prou feines arriba a insinuar-se.
(Miquel Martí i Pol)
|
| |
|
Contactes
Registra´t
