| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Eithne
|
|
| |
llibres que compartir
 dimarts 24/juliol/2012 - 07:23  931  2
jo sempre m'he estimat molt els meus amics. per a mi l'amor no té només dues dimensions (parella i família) sinò que en té moltes més i sóc capç d'estimar amb massa intensitat els meus amics. aquesta és la causa per la qual m'he emportat tantes decepcions en la vida, i també la causa de què ara estiga fins el cap ficada en un treball final de master. tant ficada que no descarte escapar-me a finals d'agost a qualsevol lloc que no faça tanta calor com a vcia i viure una aventura loca que em oblidar que existeixen els masters. això sí, desprès tornada a la realitat dels meus alumnes adolescents i de com motivar-los a la lectura contant amb la diferència de l'altre que és el tema que he escollit per al treball. el cas és que m'abellia tant estar al costat, compartir i treballar amb un amic al qual trobe molt interessant i molt molt intel·ligent que m'hi vaig matricular sense pensar-ho dues vegades. (als malpensats, o benpensats, els diré que no hi havia cap possibilitat de sexe. ell té unes altres preferències)
aquest bloc hem servirà com a diari de lectures que compartiré amb vosaltres. de moment he llegit:
SIERRA I FABRA, Jordi, Un poco de abril, algo de mayo y todo septiembre.
m'agrada com escriu aquest autor i ja tinc un altre llibre d'ell per a llegir-lo. Aquest llibre tracta un tema molt dur, el d'una noia de 19 anys que sap que li queden uns 10 anys de vida i posa un anunci en el diari per a trobar un noi que estiga amb les mateixes condicions i vulga compartir amb ella el temps que els quede. en realitat l'anunci ha existiti. un dia l'autor va llegir al diari un anunci en el qual un noi seropositiu buscava una noia seropositiva, i a partir d'ahí va sorgir la novel·la.
l'estil es dinàmic, sense brossa, amb molts diàlegs, i us assegure que enganxa i et fa pensar, perquè en realitat, quan de temps ens queda? pensem que, com a mínim, 40 o 50 anys, i potser siga així...o no.què fariem si sabérem que no tenim tant de temps? com viuriem cada dia? i cada minut? els viuriem com a un regal o els desperdiciariem?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
