| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de somriure
|
|
| |
El maleït foc...
 dimarts 24/juliol/2012 - 07:16  1121  6
Diumenge al vespre, al voltant de les 20h rebo una trucada d'un cosi meu de Mataró, jo em trobava a Cerdanyola...havia anat a portar el meu fill a visitar a la xicoteta...,Ell, volia saber com estava, ja que havia sentit les notícies i havia vist un important foc...i la seva preocupació li havia fet trucar-me. Li vaig contestar que no em trobava a Vilafant...que passava el dia fora..i que no savia res, però al no rebre cap trucada dels meus germans, suposava que tot estava bé. Al acabar de parlar amb ell, deseguida vaig posar la ràdio...buscava l'emisora que em pogués donar informació de foc...fins que vaig trobar Catalunya radio...La cara i la por que anava sentint a mesura que escoltava era...molta...inquietud...i desitjar arribar a casa, per saber de l'altre meu fill, ja que, es trobava treballant en un restaurant molt aprop de l'incendi...Vaig trucar-lo moltes vegades...apagat o fóra de cobertura...En moments aixì quina desesperació...el temps fins que no vaig saber res d'ell va ser engoixant...A traves del pare, vaig saber que es trobava incomunicat i que passaria tota la nit confinat...Sabent com el foc anava prenen magnitud i rapidesa...engoixant...
Vam tornar amb en David cap a casa...la seva xicoteta també va venir, volia passar uns dies a Vilafant...Ella, era la primera vegada que sortia de casa seva varies nits...
El viatge de tornada...a les 22h sortiem de Cerdanyola...desesperant...autopista tallada...retencions, cues i cues...nadional II, també tallada...i escoltant coninuament el parte radiofònic...sirenes i sirenes de bombers...ambulancies...mossos...engoixant...
Al final vam poder sortir a la alçada de l'Escala...i després per carreteres secundàries fins arribar a casa...Eren les 2h de la matinada.
La imatge de desolació...por...engoixa...inquietud...al arribar...veure aquella intensa vermellor... de les flames tan al costad...
Durant la nit...vaig aixecar-me varies vegades...les consignes de seguretat...tancar portes i finestres, no deixar res que cridés all foc...i no sortir en cas de molta emergencia...dintre de casa confinats...Les sirenes eren continues...
Al matí...el telèfon, m'arribavem trucades...missatges d'amics , preocupats...És d'agraïr en aquests moments...
Encara no havia pogut tenir contacte amb el altre fill...sabia que a Boadella tenien el foc a sobre...
No vaig saber res d'ell, fins el dilluns a migdia...
Em va explicar, que havia estat molt aprop del foc...que un guarda forestal al veure que foc avançava cap a ells, els hi ha va dir que agaféssin branques d'olivera i anessin apagant les parts més petites del foc... explicava, que de sobte s'aixecaven flames de tres metres al cotad seu!!! Però que no tenia por...
Una vegada més...quan hem de sobreviure....deixes de tenir por...per treure l'animal que tots portem a dintre...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
