| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Joanng55
|
|
| |
el RESCAT…quina por!!!
 dijous 2/agost/2012 - 02:08  1289  7
Aquí hi ha gent mes experta que jo, i potser em podeu corretgir un raonament senzill
Es el següent:
Si Spain te de demanar el rescat perque no pot pagar el deute pasaran coses que fa molta por:
1-desde Europa diran com es te de gestionar la economia enlloc de que ens ho diguin desde Madrid
2-el Banco de España no tindra autoritat
3-els partits politics no tindran autoritat en materia economica (o molt poca)
4-els organismes oficials tindran de fer els que els diguin, les empreses privades podran fer el que creguin conveniente (dins de la llei, naturalmente)
5-posiblemente sobraran carregs politics, que com que son gent preparada podran treballar en altres activitas i fer millorar la economia
No se…o no ho entenc be, o a mi el rescat no em fa cap por,...mes aviat el contrari.
Com ho veieu? Teniu por?
Salutacions
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
ziol |
EL rei va despullat
Thursday, August 2nd 2012, 3:37 PM
Les mesures que intentaria tirar endavant un rescat, potser, en algun —i antic— rar context podrien arribar a servir per eixugar el deute. Però en la situació actual no fan res més que agreujar el problema i segurament sí, fer que una minoria molt concreta i amb molt poder en pugui cobrar na part ínfima.
El problema, en la meva anàlisi, rau en un postulat fals. I com que és un postulat tàcitament admès per tothom des de neoliberals a marxistes, fa com el cas del rei que tothom diu que va vestit, hi hi diu perquè el “veu” vestit, no perquè deliberadament intenti enganyar ningú.
El postulat és que el treball humà és la base de l'economia, i que treballant més es genera més riquesa… en conseqüència més diner i amb ell es poden pagar els deutes.
Això era cert fa 40 o 50 anys. Ara el factor treball és força minoritari en la producció de bens. Matèries primeres, energia, espai, infraestructures consolidades, legislació favorable i accés a la tecnologia o al finançament són ara els factors primordials.
La recepta neoliberal, encara que no ho vegin en aquests termes perquè la majoria no tenen prou formació, porta a un bucle de realimentació positiva.
En paraules planeres: restringir despesa salarial i assistencial permet disposar d'uns recursos, però fa baixar el consum del que no és subsistència, de manera que les empreses que viuen de fabricar bens o serveis no essencials minven, amb la qual osa minven més els recursos globals. I les empreses que fan bens de subsistència, són una escassa minoria a la nostra societat.
Treballar igual o més per menys sou, a curt/mig termini és això: tancar empreses a gran escala i no poder pagar el deute. Potser momentàniament hi haurà més diners per crear empreses, però seran diners llençats ja que mai no tindran clients.
EL problema del deute és a dues bandes. Si jo li deixo 1.000.000 d'euros a un nen perquè compri piruletes, les comprarà, una determinada indústria tindrà uns beneficis, molts nens rebran un regla d'aquestes piruletes, però mai no recobraré el milió més els interessos. Podria embargar el nen per a tota la vida condemnat-lo al salari mínim, però en aquest cas mai no tindrà el més remot interès a fer una feina rendible: en definitiva ell es quedaria igual i jo no cobraria res o quasi. Una metàfora exagerada, però, aquí qui és l'imbècil?: el nen o l'irresponsable que accepta el crèdit? o qui l'atorga sense cap garantia raonable de cobrar-lo i per a un projecte que no s'ha aturat a mirar que era absurd? Si li deixo el milió d'euros al nen, el qui els a perdut/llençat sóc jo, ja pot dir la llei el que vulgui, no els cobraré i la responsabilitat és bàsicament meva.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
