| |
Lluna plena
 divendres 3/agost/2012 - 09:34  1005  4
Aquest matí, m'he despertat a dos quarts de set.
L'habitació és interior, però té una porteta que la comunica amb la sala que fem servir de menjador, i més enllà hi ha una galeria coberta orientada al SO.
He mirat per la porta, més aviat per apreciar quina hora era, perquè sense ulleres no puc llegir el despertador lluminós que hi ha a l'altra tauleta de nit, i a través del menjador i la galeria he vist la Lluna.
Sense ulleres de lluny no podia veure si era plena, encara que sabia que la plena era ahir o avui, i m'he aixecat per anar al despatx —a l'altra punta de la casa— que és on les havia deixat ahir pel vespre.
Al costat de les ulleres hi tenia la càmera de fer fotos, i no he pogut resistir la temptació d'anar a fer una foto a la Lluna.
Sense trípode, que sempre fa mandra de muntar, però recolzant-la al marc de la finestra de la galeria, he tirat amb el zoom al màxim —676 mm— i l'obturador tancat dos punts per sota del que mesurava la càmera, per no cremar la imatge de la lluna contra un cel encara força fosc.
Aquí en teniu els resultats, amb la imatge retallada i reduïda a 1024 punts.
Per damunt hi he escrit en vermell alguns dels noms dels cràters més fàcils de veure, però cal tenir en compte que amb lluna plena els que tenen la il·luminació vertical gairebé no es veuen. Amb blau he posat els noms del maria —es pronuncia “mària” i el el plural del llatí “mare”, les zones fosques de la Lluna que els antics van prendre per mars—.
tinyurl.com
img38.imageshack.us
El color també l'he quasi eliminat, ja que més que natural és un artefacte de la càmera degut a la diferent sensibilitat que té per diversos colors i el no calibratge del blanc amb que hi pres la foto. És curiós que les zones més clares de la Lluna, de fet, tenen un color força fosc, similar al de la terra mullada, i només les veiem clares en contrast amb el negre del cel i la foscor dels maria que són pràcticament de basalt que és una roca molt negra.
És com les taques solars que semblen negres. Si apaguéssim el sol llevat d'una taca solar “negra”, la sola taca en donaria més llum que 100 llunes plenes. Realment són molt més blanques que el filament d'una bombeta d'incandescència, però la superfície del Sol sense taques és encara molt més brillant.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
