| |
Misèries
 divendres 24/agost/2012 - 05:33  657  1
Un grup d'amigots forcen a un d'ells a fer l'error més gran de la seua vida.Gastats i depravats per la lepra del vici, no ténen prou i necessiten més;necessiten una altra emoció més forta.
L'home té uns quaranta-ja s'encanta-,Solter,templat i eixerit però impel.lit per la brutalitat dels seus companys insensats.
La vÃctima,una dona de la mateixa edat,criada amb els pares,soltera.No destaca en bellesa però té una cosa que val més que tots els amigots plegats:Té la il.lusió i l'entrega per agafar l'últim tren;té la brillantor d'ulls i la innocència que brolla de les dones verdaderes i que ells mai no comprendran.
El ''Don Juan''s'encarrega d'enamorar-la i prometer-li el que mai no estarà disposat a fer i ,alhora ,es reafirma com a mascle infalible.
Passetgen els dos per l'albereda:Ella amb la felicitat més gran de la seua vida convençuda que ,per fÃ,ha alcançat allò que més lloava;ell amb la mentida més gran i la desvergonya d'aquell arrossegat pels qui mai no haurien d'haver clavat els peus a sa casa.
El'' Don Juan'' s'adona de l'encreuat on l'han portat els miserables dels seus amÃcs i pega a fugir sense poder escapar, doncs no hi ha més camà que el de la veritat.Comença a patir perquè,malgrat tot,n'és conscient de l'alcanç i és inevitable l'infortuni.
La pobra vÃctima acaba sent sabedora i baixa la mirada a terra sense rancúnia però amb l'amargor dels qui acostumen a perdre.
Aquesta mirada té la força més gran que es puga imaginar i la felicitat que molts de nosaltres sempre hem buscat.
|
Contactes
Registra´t
