| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Krasis
|
|
| |
* Abans que neixi l'alba *
 dissabte 25/agost/2012 - 02:16  1080  4
"...mentre che'l danno e la vergogna dura..."
MICHELANGIOLO, Rime, 247
És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades
per si tot d'una mor
algú que estimes o llegeixes
un vers o penses en el joc
perdut
o bé, de nit, abans
que neixi l'alba, algun lladruc
esquinça el dur silenci.
I vénen els records
de tantes culpes que no has
mai expiat
i veus el derrotat
exèrcit dels homes
arrossegant els peus feixugament
per les planúries fangoses
sota la pluja, mentre xiulen
els trens.
Que tot és dur, cruel, sense pietat
i sempre el mal i la vergonya duren
(Joan Vinyolí)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
quim_c |
Walt Whitman
Saturday, August 25th 2012, 3:12 PM
Oh jo, vida! Totes aquestes qüestions m'assalten,
La desfilada interminable dels deslleials,
De ciutats plenes de necis,
De mi mateix, que em retrec sempre, doncs,
Qui és més neci que jo, ni més deslleial?
Dels ulls que en va anhelen la llum, dels objectes
Menyspreables, de la lluita sempre renovada,
Dels mals resultats de tot, de les multituds
Afanosas i sòrdides que m'envolten,
Dels anys buits i inútils dels altres,
Jo entrellaçat amb els altres,
La pregunta, oh, el meu jo!, La trista pregunta que
Torna: "Què hi ha de bo en tot això?"
I la resposta:
"Que ets aquí, que hi ha la vida i la identitat,
Que prossegueix el poderós drama i que potser
Tu contribueixes a ell amb la teva rima "
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
