| |
De maduixa o de menta? o com saltar-se un semàfor vermell.
 dissabte 25/agost/2012 - 07:53  739  6
Fa uns dies, a principis d'estiu, estava conduint tranquilament per Mataró.
Com és normal em va tocar parar-me davant d'un semàfor que havia tingut la mala gaita de posar-se vermell just abans que l'encalcés, què hi farem -vaig pensar- pararem i llestos.
Era al migdia, quasibé no es veia ningú per enlloc, de cop i volta vaig començar a sentir com un rebombori cerebral que m'entrava per les orelles, el pit i l'estòmac, ai l'às, ja l'has parida, a veure si et ve un patatús i et quedes aqui arran de semàfor, (hauré de deixar de fumar i no se quantes bestieses més vaig pensar en questió de segons... sort que no portava cap "papá no corras" que encara m'hi hagués agenollat).
Com que no sóc d'aires condicionats, duia la finestra baixada, per tant ja tenia l'aire a condició, si a fora era calent a dintre més, o sigui que vaig treure el cap per la finestra a veure si em refeia.
El meu esglai va ser suprem quan de cop i volta vaig veure una cosa vermella llampant, baixeta i d'on provenien uns bumbum que m'estabornien l'oïda, em vaig haver de pessigar per arribar a la conclusió que jo no estava mort, eren ells que estaven de parranda¡¡¡
Se m'havia posat al costat un substitut del cotxe fantástico i com que no deuria ser d'alta gamma, tb duien les finestres baixades, però l'equip de música que portaven era digne d'un pachá dels que havia conegut uns quants anys enrera, (avui dia es ven de tot de segona mà, i ben fet).
Sobreposat de l'espant, ja em vaig dedicar al que m'agrada, reconec que sóc un tafaner quan condueixo sol, coses de l'avorriment, m'agrada veure quan la gent fa manetes, torraines o simplement bada com una lloca encantada.
De cop i volta vaig veure cara a cara la copilot, semblava una germana petita de la Rosario Flores, molt morena i que semblva que estava a punt de mossegar-me¡¡¡
No sabia si aguantar la mirada, marxar corrents o fer veure que girava la cinta del casset, al final, amb un gest estoic vaig aguantar la mirada, la seva boca es movia frenèticament com si anés a escopir un munt de paraules que al meu mon potser no tindrien context,
però amb la música? bum bum que consumia el poc oxígen que quedava a l'aire, m'era impossible de desxifrar.
No deia res, (al final ho vaig descobrir) estava mastegant un xiclet¡¡¡ i duia unes arrecades gegants, quasi de la mida per posar-hi un lloro i a mesura que augmentava la velocitat de mastegar, li anaven picant les galtes i semblava la pandereta que acompanyava el bumbum maquiavèlic del soroll que es sentia.
De cop, em va aguantar la mirada, es va començar a posar vermella (pq us en feu una idea, qui no ha vist mai l'anunci aquell de la volkswagen i el nen que fa veure que condueix?), va obrir la boca lentament, agafant aire, (deu meu senyor... em pensava que la silicona no aguantaria...) i es va començar a inflar una bombolleta que s'anava fent gran a mida que m'aguantava la mirada, uff vaig pensar que m'arribaria als morros, però jo quiet com un clau a veure què passaria, cosa que ja era d'esperar.
De cop i volta, va fer un paff quasi imperceptible ja que el bumbum ho matava tot, i la pobre copilot va quedar empeguntada de xiclet fins les celles.
Com que no sabia si riure o plorar, i sempre m'han esenyat una mica de modus a tenir, vaig fer gal.la del meu humor una mica anglès, i amb la cara sèria com un pal, li etzibo:
Què? és de maduixa o de menta?????? (el primer que se'm va acudir, a vegades estaria més bonic calladet, què hi farem).
De cop i volta, veig que s'obre la porta del pilot, i ja tens que se'm desplega una espècie de loquillo amb miniatura i que aixecant els braços sembla que te intenció de fer-me una visita de cortesia, com que no estic gaire per orgues i menys d'aquestes, miro el senyor que sol haver-hi segrestat a la part mitja dels semàfors (el que ens indica quan podem passar caminant i quan no) i veig que comença a picar l'ullet, és la meva, mirada ràpida a dreta i esquerra per si de cas, primera i gas a fons, en resum un fart de còrrer i no mirar enrera.
Consell d'amic, millor no tafanejar quan us trobeu un cotxe fantástico¡¡¡
Xal.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
