| |
Tots sumem...
 dimecres 29/agost/2012 - 04:34  676  5
Una intel.ligent reflexió...
"Considero que som les persones que coneixem, els llibres que llegim, les pedres amb què ensopeguem i el que volem ser. Així ens anem fent grans: amb alegries i sofriments, amb amors i desamors, amb petons i mossegades, amb plors i rialles, amb malalties i guariments, amb amics i enemics, amb disgustos i satisfaccions, amb fracassos i realitzacions, amb crits i silencis....
Jo m'he fet així: hi ha persones que m'han marcat, paraules que m'han acaronat i d'altres que m'han colpit. Entrebancs que m'han fet més fort, i una voluntat més ferma de ser el que m'han ensenyat les persones que estimo i respecto, encara que no ens hàgim conegut personalment.
Crec en la justícia social, en la dignitat humana, en la democràcia i en la llibertat.
Crec en l'altre, perquè ell sóc jo. El necessitem per ser nosaltres.
En aquests moments d'emergència aniria molt bé no oblidar que a Catalunya hi ha centenars de milers de conciutadans que no han nascut aquí. I que, si ho han fet, els seus pares tenen d'altres orígens. Catalunya és una suma, sempre ha estat una suma. Sense aquestes persones que un dia van haver-ho de deixar tot per poder menjar, Catalunya no seria avui el que és.
Catalunya no aconseguirà mai ser independent, si és això el que volem, si no entenem o no volem entendre que a la nació s'hi arriba a través dels sentiments, de la identificació amb el grup. L'Estat és poder, és estructura administrativa, però no és un sentiment. En canvi, la nació, sí. Per això nosaltres diem que Catalunya és "una nació sense Estat". Som un sentiment, un voler ser, però no tenim el poder que et dóna tenir un Estat.
És molt difícil lluitar contra els sentiments: la prova som nosaltres, que hem sobreviscut a totes les envestides, i sobreviurem.
Avui, el sentiment de formar part d'un grup diferenciat amb la voluntat de tenir Estat propi, que no vol dir, en cap cas, millor que altres, és ja transversal: de classe i d'origen. Continuem així, sumant, buscant el mínim comú denomidador. I fem-ho des del respecte.
Vénen temps difícils, molt difícils. A mesura que ens acostem a haver de decidir, emergiran forces extraordinariament poderoses que buscaran dividir apel·lant als orígens de centenars de milers de catalans.
No aconseguirem res, absolutament res, si en la nostra voluntat de ser hi ha el més mínim menyspreu envers altres sentiments. No caiguem en l'error de respondre amb les mateixes armes. I ens en sortirem."
Jaume Barberà.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
