| |
LA CRISI, un conte apte per a la mainada i els politics
 dimecres 29/agost/2012 - 07:57  610  2
Hi havia una vegada un poblet acollidor i bonic on es vivia tranquilament i la feina era abundant, tothom es guanyava la vida amb l'esforç del dia a dia.
Un dia de bon matí, mercat a la plaça major, s'hi presenta un senyoret de la capital, ben plantat i ben vestit, para una petita taula i es posa a pregonar que comprarà tot els ases que li portin a un preu de cent euros.I així en van comprar uns quants.
A la setmana seguent, va tornar-hi, però va oferir 150 euros per ase, l'efecte ja va ser mes gran i es va endur una major quantitat d'ases.
A la tercera setmana, la mateixa operació, però el preu va ser de 300 euros, i ja us puc assegurar que no va quedar cap ase per vendre. Així com qui no vol la cosa, va xiuxiuejar a uns quants, que d'aqui quinze dies, tornaria però que oferiria 500 euros per ase.
com és de suposar, la noticia va còrrer com la pòlvora per tot el poble.
Una setmana més tard, aquest senyoret va enviar un ajudant seu al poble, amb tots els ases que havia comprat anteriorment, oferint-los a 400 euros.
Davant del possible guany, la gent del poble van còrrer a comprar altra vegada tots els ases que duia aquet personatje.
Com que el preu era elevat i molts no hi arribaven amb el que en van treure de vendre el seu ase, van haver de demanar els diners prestats.
Evidentment l'ajudant va marxar sense cap ase i amb les butxaques plenes, el senyoret no va tornar mai més i ara encara deuen estar rient per algun lloc.
En resum:
El poble va quedar ple d'ases altra cop i segons com es miri de rucs endeutats.
El que va succeir despres:
els que van demanar prestat, en no vendre els ases, no van poder retornar els prèstecs.
Els que havien prestat els diners, es van anar a queixar a l'ajuntament dient que si no cobraven s'arruïnarien ells, i no podrien seguir prestant diners i tot el poble quedaria arruïnat.
A fi que els prestadors no s'arruïnessin, l'alcalde, amb els fons municipals dels impostos locals i l'assignació dels pressupostos comarcals, en comptes de donar diners a la gent del poble per pagar els deutes, els va donar als propis prestadors perquè no fessin fallida.
Però aquets, ja cobrats d'aquesta manera una bona part dels diners que havien prestat, no van perdonar els deutes a la gent del poble, els quals van seguir igual d'endeutats i sense capacitat de retornar els préstecs.
L'alcalde va dilapidar el pressupost de l'ajuntament, que va quedar també endeutat.
Llavors va demanar diners a altres ajuntaments i a institucions superiors, però aquets li van dir que no el podien ajudar, ja que estava en ruïna i no tindria capacitat de retornar els diners.
El resultat:
Els llestos del començament, forrats.
Els prestadors, amb els seus guanys consolidats i un munt de gent a la qual seguiran cobrant el que van prestar més els interessos, fins i tot apoderant-se dels ases devaluats i amb els que mai aconseguiran cobrir tot el deute.
Molta gent arruïnada i sense burro per tota la vida.
L'ajuntament, igualment arruïnat, i a més, l'Alcalde, molt enginyós, va buscar una solució per millorar la situació, va decidir retallar al màxim totes les despeses, fent especial incidència amb totes les referides als serveis assitencials i socials de la població.
Total, que malaventurat el que compri o vengui ases, més val disfrutar del que tenim¡¡
Xal
|
Contactes
Registra´t
