| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de _Esparta_
|
|
| |
Un pit(*) a trenc d'alba
 dissabte 1/setembre/2012 - 01:47  654  2
Desprès de pregar que la meva transformació en pit només fos un malson vaig esperar. Esperava la intervenció divina, no us enganyaré pas. Fins a tal punt sóc creient i home de fe, de fe catòlica, per descomptat.
La primera claror del dia va despertar en mi sensacions desconegudes fins aleshores. El fred. Aquella rasca que fot de bon matí, que et convida a endinsar-te dins els llençols, abraçar a la teva amant i dormir cinc minuts més.
Jo no puc buscar el caliu de la meva amant, ja que he de tornar d'hora a casa, que la meva dona em té bastant controlat. Com us podeu imaginar m'he de conformar amb els llençols. Però no us preocupeu per mi amics, de ben segur que el Senyor té un pla millor per a mi.
El fred. Instintivament vaig fer el gest de cobrir-me amb els llençols, però només era un pit sense braços. I amb el fred vaig notar com el mugró que em coronava se'm fotia dur com una pedra. Em vaig imaginar tot jo ben empitonat i em vaig excitar. No era possible. I ara que? No em podia pas tapar ni alleujar la calentura. Quina situació més lamentable la meva.
I de sobte una veu de dona, la veu d'aquella maleïda bruixa que em va transformar en pit.
"Federico, aquí tens la teva primera visita. José Maria, adelante"
Uuuh??!? un home?!?!
[Continuarà...]
(*) Ve d'un bloc anterior.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
