| |
Crònica molt subjectiva de la Diada: 2, l'Onze
 dijous 13/setembre/2012 - 06:05  1089  2
…continuació…
A dos quarts de 6, molt abans que soni el despertador, em desperto, i m’adono que ja no podré adormir-me més. Encara és fosc.
Em dutxo ràpid, repasso el material i com que no és l’hora, me’n vaig a internet a veure les darreres noves.
Deu minuts abans de les 7, agafo un taxi. No és qüestió de posar en perill la cama caminant el quilòmetre i mig que tinc fins l’Arc de Triomf.
Encara és força fosc quan hi arribo, no sóc el primer, però quasi, saludo al guarda de seguretat que tenim per vigilar els bars i tendals que vam muntar el dia anterior, i en passar per sota l’arc aixeco el cap i veig al cel que comença a clarejar tres punts lluminosos; estan alineats, d’esquerra a dreta: Venus, la Lluna minvant i Júpiter. Són les 7 en punt.
Comencen a arribar voluntaris que comencen a transportar, entre quatre, els 140 tendals petits que teníem preparats del dia anterior. Altres grups guarneixen bars, botiga i punt d’informació. Jo em dedico a col·locar els rètols de les entitats i associacions que ocuparan els tendals.
A les 8 arriba la meva dona i una altre voluntaris que prepararan entrepans per a tots els que participem al muntatge. Les entitats de la Mostra comencen a arribar, els distribuïm taules, cadires… cada grup guarneix la seva parada de maners molt diverses. Els primers, els de la USAP, l’equip de rugbi de Catalunya Nord que el dissabte jugaran a Barcelona un encontre de lliga contra l’equip de Tolosa de Llenguadoc.
La inauguració és a les 10. Les parades es van completant —la majoria perquè sempre hi ha qui fa tard— i ens preparem per a hissar l’estelada sota l’Arc de Triomf.
Venen els Miquelets i la Coronela de Barcelona amb uniformes històrics de 1714. Formen davant l’arc.
A les 10 en punt, per megafonia, unes paraules d’un dels organitzadors, saludant els participants, agraint la feina als voluntaris i declarant inaugurada la Mostra.
Des dels altaveus, una veu femenina comença a cantar Els Segadors. Quatre companys hissen la bandera, els figurants històrics es descobreixen i saludem, jo en faig les fotos.
Obrim el pas, i la gent comença a passar per sota l’estelada gegant. Moltes fotos, en tots els angles. Durant gairebé tot el dia, el ventet del sud-est la manté gairebé horitzontal, com un dosser.
La Mostra comença la seva activitat, i si el muntatge ja era un atabalament, ara encara més: amb el públic quasi embussant la zona, s’han de resoldre mil problemes de darrera hora. Mentre vaig d’un lloc a l’altre, aprofito per fer alguna foto, moltes menys de les que voldria.
A les 11 comencen les conferències i presentacions de llibres, no en podré assistir a cap… La zona baixa, anant cap a la Ciutadella, està plena de famílies amb nens que juguen amb els estris del «Guixot de Vuit», amb els tallers del Casal d’Infants del Raval o les seleccions esportives catalanes.
En una de les parades hi trobo una amiga amb la que hem compartit militàncies polítiques i culturals, és la filla d’un dels independentistes més importants de la segona meitat del segle XX. M’anomena com a Ziol, primer penso que és pel correu que empro o pel nick a Racó Català, però no, és per xat.cat, em diu que també és xataire i que, tot i que no hi entra gaire, sap que en Ziol sóc jo. Li respecto l’anonimat del xat i no li pregunto el seu nick.
He begut tot el bevible i més, començant per dos litres d’herbes que havia fet a casa i que tinc desats en una de les neveres dels bars. No tinc gaire fam, Cap a quarts de tres, aprofitant que moltes famílies se’n van per dinar i hi ha un xic més de tranquil·litat, dinem una mica, des de l’organització hem portat per als voluntaris unes amanides i unes coques de recapta. Només em menjo l’amanida, però continuo bevent a dojo.
Cap a les quatre comença a notar-se a l’ambient la Manifestació. A les zones de gespa molts grupets, bàsicament de joves, esperant.
Me’n vaig al tendal de l’Assemblea, on hi tinc la dona amb la ràdio a l’orella per informar-me de com va, el Passeig de Gràcia ja és ple. Els helicòpters de la policia i les televisions ens sobrevolen.
A les 6, un moment de calma, però ben aviat, una riuada de gent que no ha pogut entrar a la Manifestació i vol baixar comença a passar pel Passeig de Lluís Companys, tant per les calçades com passant per dins la Mostra.
Més tard, la gent que baixa es creua amb la que desprès d’haver arribat al final de la Manifestació, puja des de Marquès d’Argentera.
Cap a les 7, ja sabem que algunes de les entitats participants pleguen, i me’n vaig al punt de retorn dels materials. Al menys, allí puc seure.
Passen les hores, ens van tornant tendals, taules, cadires —que la gent que hi ha per la zona ens torna a agafar per poder veure asseguts els que pugen i baixen—, material elèctric… diversos grups van ordenant tot el material i desmuntant els tendals.
Comença el concert d’Òmnium, a 100 metres però que sento com di fos a l’escenari. Ara és l’hora de plegar els bars i tendals s’informació, i plegar-los adequadament, mirant de no perdre cap peça. S’eternitza la feina. Per sort no he de caminar gaire, però em comença a ser difícil moure’m. Entre tendal i tendal, classifiquem i embalem material elèctric.
Venen camions i comencen a carregar… dic comencen perquè jo continuo classificant cables, no estic per portar caixes.
Quan acaba el concert, gairebé ja hem acabat. Ens convoquem per fer un brindis per l’èxit de la jornada i baixar la senyera, just quan puja tota la gent del concert —mal càlcul vam fer—. També és feina meva perquè hi ha un petit detall tècnic que he de realitzar personalment enfilat a una escala d’alumini no gaire segura, per cert.
Una companya ens diu que ja no té transport per tornar a casa, fora de Barcelona. Miro la dona i consensuem amb els ulls que la portem, ja no vindrà d’aquesta estona.
Amb el cos cansat però la ment exultant per les notícies de la Diada, ens acomiadem dels companys.
Arribem a cas a ales dues de la matinada i ens trobem els fills tots eufòrics, comentant la jornada i mirant vídeos i fotos per internet.
No tinc gana, només set, encara que durant la jornada —n’he portat el compte— m’he begut: 3 tòniques catalanes; 2 cerveses artesanes, una rossa i una negra; 1 bitter; 2 orxates; un cafè amb llet; més d’un litre de les herbes que vaig dur de casa; 2 AlterCola; 1 Despertaferro, dolç a matar, però porta molta cafeïna i altres components per mantenir-se despert; 3 sucs de taronja i pastanaga; mig glop de cava —Cava 1714, naturalment, amb una xapa que és una estelada—; i, finalment, innombrables aigües. Sí, ja sé que moltes coses d’aquestes no són gaire bones per la salut, però em venien de gust.
|
Contactes
Registra´t
