Article del bloc de TomasM-Porta

DEBAT A 7.

dilluns 19/novembre/2012 - 01:33 711 3

Debat a TV3 entre tots els candidats que a les darreres eleccions van tenir representació parlamentària. El cos em demana votar SI per la seva claretat, pel patriotisme i la intel.ligència del López Tena i perquè penso que serà una pèrdua que es quedin fora del Parlament ( i encara més si el seu lloc l’agafen els de les CUP ).

Però votaré CiU i no només perquè és el meu partit, sinó perquè Mas té raó quan diu que el trànsit de Catalunya cap a la independència necessita un lideratge potent, si és possible una majoria absoluta equiparable a la dels nacionalistes escocesos i al PP.

Jorqueres m’agrada més del que em pensava. La seva manera de parlar bonhomiosa té un punt de pujolista però encara no ha arribat al geni de Pujol per a la comèdia, que era i és excepcional – comèdia en els dos sentits de la paraula: bo i dolent -. Bàsicament sembla un bon xicot i això en política deu ser revolucionari.

En Mas als debats jo el trobo massa distintant. Com si el debat no anès amb ell. S’ho mira per sobre i només contesta algunes de les acusacions que li fan ( es clar que si les contestès totes, no faria res més perquè tots van per definició contra ell ). Però dóna una sensació de fredor que el fa una persona poc propera, just al contrari del que li passava a Jordi Pujol. I, malgrat tot, jo penso que de’n Mas te’n pots refiar més que de’n Pujol perquè, al final, Pujol era un laberint de retòrica que no duia enlloc. Va estar al poder masses anys.

Mas hauria de vigilar alguns dels seus tics que no sé si l’ajuden o no. Quan pregunta als altres candidats dades que haurien de saber és evident que els posa en evidència – Navarro, Herrera, Sánchez Camacho – però ell també queda una mica com el saberut de la classe que ho sap tot i que no té cap pietat pels altres. Crec que a Mas, aparentar ser més feble, el faria més humà i més proper a la gent. I probablement tot aquest problema no és un problema de supèrbia sinó de timidesa.

Herrera demostra que seria un bon cap de l’oposició. Fet i fet, els millors caps de l’oposició que ha tingut Catalunya sempre han estat del PSUC o de IC. Malgrat que estic a les seves antípodes ideològiques en moltes coses, no me’l miro amb antipatia.

Navarro sembla un pobre home, l’ase dels cops i la mediocritat personificada. Costa creure que aquest home sigui un bon batlle, però conec gent que diu que sí.

La Sànchez-Camacho és una mica histèrica però se’n surt força bé. Penso que és una persona que ha anat al PP com podia anar a qualsevol altre partit, però que és una bona professional i fer el paperot que fa a Catalunya és difícil i no se’n surt malament. Però és l’enemic a batre.

L’Albert Rivera és una llàstima que sigui espanyolista perquè podria arribar a ser un gran polític, tot i que s’hauria de demostrar que és tant bo governant, com parlamentàriament. Perquè un bon parlamentari no necessàriament serveix per a governar i hi ha hagut grans parlamentaris que no han governat mai com en Miquel Roca. Fins ara Rivera ha demostrat dues coses: que és un gran pencaire i que amb el temps la seva retòrica cada vegada és millor. Només cal que se n’adoni que s’ha equivocat de bàndol. Que un partit anticatalanista català no te cap mena de sentit.

Comentaris sobre aquest article

Escriu el teu comentari per aquest article

Patrocinadors

Més articles

Vols llegir més articles escrits per TomasM-Porta? Aquí son els últims articles.

Cerca al meu bloc

Articles antics