| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de 6q
|
|
| |
El dolor i l'acceptació conscient.
 dijous 22/novembre/2012 - 04:39  1238  10
"El dolor que tenim ara és sempre una manera de no acceptació, alguna forma de resistència inconscient al que és." ~ Eckhart Tolle
Acceptar les situacions tal com són, sense oferir resistència és el primer pas per la fi del patiment, moltes vegades alimentem aquest per tal de crear una "identitat desgraciada" en la que hi trobem refugi, però que sempre re-alimenta el dolor.
No coneixeu persones desgraciades que no surten mai de la seva historia de dolor inconscient?
Pot ser ens reconeixem nosaltres mateixos en alguna etapa de la nostra vida?
Segur que em viscut alguna etapa de resistència contra allò, o allò altre que ens em negat acceptar.
"Això no em pot estar passant a mi"
"Mira que m'està passant, tu creus que m'ho mereixo?"
"És injust que em facin això o allò"
"No pot ser que tots estiguin contra mi"
"No pot ser que m'hagi deixat"
Si no ens resistim a allò que és, si triem l'acceptació sense lluita, la serenor va ocupant l'espai que ocupava el dolor.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
-tinta- |
ben vist...
Thursday, November 22nd 2012, 1:52 PM
m'agrada la idea, simplifica molt! Potser jo afegiria que hauríem de contemplar com a natural que hi ha moments, o dies, o temporades, en què ens sentim tristos. I viure la tristesa, senzillament. Potser necessitem passar un procés, donar-nos temps, pair alguna cosa. He llegit que els estats depressius són pràctics: ens obliguen a deixar de lluitar, precisament. I tanco el cercle, oi?
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
