| |
Poema d’aniversari per la Clidice
 divendres 27/juny/2008 - 10:38  2864  5
Mirava per la finestra i t’he vist,
no t’havia vist mai en persona,
però t’he reconegut a l’instant...
Eres tu, no podies ser una altra...
He pensat que movies les cames molt bé,
una darrera l’altra, però no així, com d’altres,
que caminen i no saben on van,
o caminen i no van mai enlloc,
tu marxaves decidida, irreverent,
amb un somriure als llavis,
enfoten-te’n del mort i de qui el vetlla,
la mirada molt lluny, no sé què veies
alguna cosa no gaire sagrada,
però reconsagradament divina a l’horitzó...
Tu no camines, noia, sinó que, a cada pas, puges muntanyes,
provoques terratrèmols, ensorres Catedrals,
deixes Ítaca una mica més lluny i més a prop...
Et confesso que veure’t des de la meva finestra
m’ha omplert el cap de pensaments inapropiats,
d'aquells que no t'explico, però que ja et pots imaginar,
perdona’m la franquesa, que jo no sóc el boss precisament...
Diria que vas néixer massa tard o massa d’hora,
doncs, a l’antiga Grècia, t’haguessin fet estàtua al Partenó,
i al Renaixement haguessis estat com peix a l’aigua,
i al futur llunyà volaries fins móns desconeguts
molt abans que l’Enterprise i el capità Piccard.
Si mai tornes a néixer et desitjo només una cosa,
que no neixis home i japonès, de cap manera!,
et desitjo que neixis dona i catalana, un altre cop,
perquè, avui i ara, quaranta-cinc anys després de tu,
tornaré a mirar per la finestra en honor teu,
i escoltaré Suzanne d'en Leonard Cohen
que el poeta dedicà a dones com tu,
i, amiga, dones com tu, no n’hi han gaires,
i a homes com jo ens agrada admirar-les
quan passen per sota la nostra humil finestra.
Per molts anys, Montserrat de les altures!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
