| |
AQUEST DIVENDRES ES LA FI DEL MON.
 dilluns 17/desembre/2012 - 02:35  565  2
Diuen que ve la fi del món,
Que tot s’acabarà el proper solstici d’hivern,
El proper dia 21 de desembre de l’any 2012,
El món
O la vida
O el que sigui
Faran booooooooooooooooooooooooooooooommmmmmmm
I ja no serem
Ni tant sols història.
Ni tant sols serem ombres del no-res,
Tot el que ha esdevingut
Haurà estat el somni
D’un Déu tèrbol i embriac
Que finalment
Haurà aconseguit despertar-se
D’un somni de bilions de bilions de segles.
BOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOMMMMMMMMMMMM
El vent del desert
Ja no transportarà la sorra
Ni a les muntanyes ni als oceans.
El vent del desert
Ja no descabellarà les palmeres
I farà caure els dà tils
Per a que els animals intrèpids
Tinguin alguna cosa per menjar.
Potser no serà trist
Que desaparegui la supèrbia de l’home,
Però serà tristÃssim que marxi per sempre
La supèrbia d’aquest vent,
La majestuositat humil de les arenes
I la grà cia de les palmeres.
Desapareixerà la neu ferrenya
Dels cims aguts de les muntanyes,
Desapareixeran les à ligues i els seus nius
I la neu no es farà aigua
I no ressuscitaran més els rius
Que s’aboquen a la mar
I desapareixerà la mar.
No es reproduiran més
Les tantÃssimes espècies de peixos
I la font de la vida
Esdevindrà el claustre de la mort,
Una ombra del no-res
D’un Déu tèrbol i embriac.
Cauran els murs i les parets de les ciutats,
Mercats, ajuntaments, parlaments,
Palaus i cases humils,
Museus i biblioteques,
Rambles i avingudes
Esdevindran cendres i pols
I nosaltres els seus habitants
Serem morts de sobte
O agonitzarem com agonitzaren els dinosaures
Des del dia que va caure el cruel meteorit.
I cauran les somrients catedrals gòtiques
I la Sagrada FamÃlia deixarà de mirar el cel
I els dies deixaran de ser dies
Per a que una nit obscura i infinita
Esdevingui el claustre de la mort,
El malson pesat i cru
D’un Déu tip de maldat.
També és possible, diuen, que no passi res.
Que la història continuï el seu curs devers l’abisme,
Que els deserts continuïn guanyant pams als boscos,
Que els rius i les mars estiguin cada cop més contaminants,
Que cada vegada s’extingeixin més espècies,
Però que encara no hagi arribat l’hora a la nostra,
Que l’injustÃcia continuà sent la llei
Amb el que els poderosos maltracten els febles
I diuen que si passa això,
És a dir que el món encara no fa booooooooom,
Serà perquè una serp encara més verinosa
Que la serp de serps
Haurà clavat els seus ullals de cianur al Déu borratxo
Per a que continuï dormint
Uns quants anyets més.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
