| |
FOTOS DE NADAL
 dilluns 24/desembre/2012 - 05:46  1104  2
1- Llums de colors il•luminant els carrers dels pobles i ciutats on hi ha més comerços plens de gom a gom de roba, objectes i altres andròmines, alhora plens de gent de totes les edats remenant i buscant i comprant frenèticament roba, objectes i altres andròmines per regalar -en aquest dia tan especial- més roba, objectes i altres andròmines.
2- Noi de mitjana edat, amb sobrepès, la mirada perduda i el cap cot, les mans abandonades damunt els genolls, assentat en un banc de fusta d’una sala d’espera desangelada i freda, on la llum es filtra a través d’uns vidres entelats. Fora, un petit pati amb un sol arbre, el terra està ple de pedretes i moltes burilles de cigarret, i també hi ha dues cadires de plàstic recolzades al mur de ciment. Ja li han subministrat totes les píndoles prescrites que abandonen el seu cos en aquell estat existent entre el temps i l’espai però no coincident i completament desajustat. Abans, però, la noia de bata blanca li ha comunicat que avui és Nadal i que es pentini millor perquè uns familiars li vindran a desitjar les bones festes.
3- La forta calor i la poca aigua li deixa la boca sempre eixuta i els llavis esquerdats. Amb ella poc li importa aquest detall, perquè sap com n’és de limitat el seu temps en aquesta tenda provisional enmig del no-res i plena de crits de dolor i agonia causats per conflictes l’origen dels quals ja no té cap importància conèixer. El que si li és important és poder copsar durant breus segons la transformació d’unes mirades, abans plenes de por i desconfiança, ara amb esperança i alleujament. En tant, una ràdio empolsinada emet una cançó de Nadal.
4- Truquen el timbre. Per fi, ara ja hi som tots. Com és que heu arribat tan tard? Vinga, a taula, que el caldo es refreda. Quan els llums s’apaguen, a la taula encara hi ha restes de menjar, les copes encara plenes, i els membres de la família de més edat, ja amb els ulls mig aclocats, estan satisfets d’haver-se reunit, un Nadal més –l’any vinent no ho sabem- i poder compartir aquelles bones menges que cap dels seus fills ni nets sabran cuinar millor que ells, d’això n’estan tots ben convençuts.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
