| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de auriachm
|
|
| |
Tarantinejant - Django unchained
 diumenge 20/gener/2013 - 12:50  1332  3
“Django” és crueltat desfermada, o unchained, com diu el títol; durant més de dues hores som testimonis poc impassibles d’una revetlla sanguinària que ridiculitza els assassins o revela el gust de Tarantino per la irracionalitat i la salvatgeria a ultrança? No ho sé. Es pot considerar “Django” un homenatge als westerns matusserament divertits i, per aquesta raó, lúcidament paròdics dels seixanta o bé un homenatge a les revenges en forma d’orgia dels films del director? De fet, el punt de partença de la pel•lícula, un retrat sobre l’esclavisme a les acaballes del XIX, reclama una reescriptura de la història infame de la humanitat, plena d’ofenses i ressentiment, i, per això, sembla legítim, segons com, fer espetegar estoicament tota l’espècie per a construir una civilització basada en la justícia i en la germanor ideal, però Abel es rebel•la amb uns mètodes que fan feredat, cosa que demostra que el renaixement o la remissió, si ho voleu en llenguatge cristianíssim, de la nostra societat és més que quimèrica i que ningú no mereix ni gota de compassió. Dit breument, el sadisme sense la ironia necessària que traspua la pel•lícula, la converteix en una crònica d’horrors sensacionalistes. Som als antípodes de “Inglorious basterds”, el film que precedeix Django en el temps i que, també, li va al davant en l’ús magistral de totes les variants de l’humor: ironia, cinisme, sarcasme, befa, parodia o caricatura. Fa l’efecte que Monsieur Orlando ha estat un dels mecenes de Django, entre d’altres, com l’Associació de TNT sense fronteres, els productors de “La Passió de Crist segons Mel Gibson” o els guantanameros.
Malgrat tot, potser la burla impenitent que s’exhibia a Inglorious no era tan comprometedora com ho és l’extravagant partitura de Django. En aquesta darrera, la insurrecció estoica del personatge principal supera amb escreix les expectatives dels amants de la representació sense edulcorants, que fa explícita l’absurditat de la conducta humana. D’alguna manera potser es diu prou a les farses que glorifiquen el naixement de la Nació amb més herois moderns. Com? Amb ombres negres d’esclaus planant com un vol de corbs sobre esnobs terratinents del sud que es passegen amb carrosses reials sobre rius de sang que alimenten els seus deliris de grandesa, de poder o de reconeixement. Aquests forjadors dels país feien gala de nom però, en realitat, la seva fortuna es repenjava damunt de les esquenes marcades sense nom. I sí, una d’aquestes esquenes marcades s’enfila a una altra carrossa: la d’un caçador de recompenses que havia exercit de dentista. La comicitat del plantejament ben sintetitzada en una imatge de queixal que es gronxa còmicament damunt del curiós carro de combat arriba a l’apoteosi amb la batuda nocturna d’un grup del Ku Klux Klan, vestits amb llençols malgirbats que els priva de veure-s’hi com cal. Cecs en tots els sentits.
El dentista que salva o corromp i amb la corrupció o entronització de l’alumne se salva en ell mateix, esdevenint cada cop més sensible a la crueltat i a la responsabilitat (el nom és revelador? Schultz evoca Schuld, culpa, i Schutz, protector, en tot cas el mateix nom que duia la tomba buida de Kill Bill II) és un carnisser transfigurat en braç executor de la justícia però amb intenció lucrativa. El personatge és interpretat pel cínic i depravat coronel Landa d’Inglorius, que manté l’expressió de teatralitat del coronel i un grau d’erudició que fa més evident l’estupidesa dels senyors pretesament refinats del sud. Ara bé, a Django l’erudició del caçador de recompenses no està al servei del maquiavelisme com a “Inglorious”, malgrat la professió triada, sinó que s’utilitza per descobrir els farsants dements, és a dir els terratinents que baraten homes i organitzen lluites d’esclaus, i que gaudeixen d’espectacles immunds en ambients sofisticats. Alhora, serveix, també, per il•luminar el camí de l’alliberament entre cometes del seu soci/amic/alumne/mestre. Potser el caçador és el personatge que es transforma més clarament i destaca per invertir la progressió infernal de l’alumne. Els altres personatges, en general, són una mica esquemàtics o poc ambigus. Únicament trobem pinzellades que s’escapen de la caricatura lineal, en personatges que presenten nombroses opacitats: el somriure postís de la germana del terratinent més detestable i que duu el galdós nom de Candie, podria ocultar una indiferència falsa per la realitat que l’envolta, perquè en un parell d’escenes hi ha una dona amb un mocador de bandoler que li tapa la boca i que actua amb els altres capatassos en la repressió dels esclaus sense mostrar-la en plena acció, que ens fa pensar en la innocent i càndida germana del monstre; també el servent malfiat i irreductible del terratinent es manté com un amo a l’ombra, cosa que fa que capgiri els esquemes i jerarquies que malda per preservar; o bé l’esclau que silenciosament admira amb reserves l’heroi, com si tingués dubtes constants sobre la versemblança del que veu, en un silenci eloqüent, que aplaudeix l’enginy de l’intrèpid Django, però sense sortir del seu cau d’obediència circumstancial, reflexiva, o bé enganyosa? Chi lo sà? Amb tanta sang, per més escenes de bellesa impagable, diàlegs hilarants ben travats, i una música esborronadora, és fa difícil de destriar què és crítica intel•ligent i què és complaença en una oda al bany de sang desfermat. A Django Ira-ironia no acaben de fer un bon binomi. El queixal inquiet de la carrossa del caçador corre a la crida i cerca d’un vampir polsegós de les plantacions del sud.
La banda sonora és tota una altra cosa:
www.youtube.com
Bon diumenge
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
auriachm |
alemany justet
Friday, August 30th 2013, 7:19 AM
Fènix,gràcies pels comentaris.Un dia et respondré com cal.Encara he d'acabar l'estada a l'infern.Un parell d'apunts,però:no em puc desempallegar de la meva manera d'escriure, per més q ho provo.No,no copio en Cassasses,no l'he llegit prou ni prou bé.Si remotament hi ha alguna cosa q te'l recorda és per atzar i per la teva capacitat associativa.Tens sensibilitat de bon lector, encara q els meus gargots no s'ho valguin.I,per últim, et confessaré q tinc l'alemany en estat vegetatiu.He de recuperar la inquietud per saber de fa un any.
Cuida't
|
|
fenix |
-
Tuesday, January 22nd 2013, 5:29 PM
He vist la pel.lícula en streaming. Com si no l'hagués vista realment, excepte totes o quasi totes les referències i associacions intel.lectuals que plantejes, algunes de les quals se m'escapen, d'altres no. Reconoec que encara no he llegit lentament en una sola tirada el teu comentari. El teu llenguatge és dels que m'agraden. Intens, per assaborir lentament, elaborat, fet 'com d'una sola pinzellada', fos així, encara et tindria més respecte, quin potencial, quin llenguatge, quina força expressiva. Conec aquest llenguatge, és el llenguatge acadèmic viu, no l'estandaritzat, és el llenguatge acadèmic autoreferencial, el que parla tant d'una cosa com del fet que la cosa és la millor excusa per parlar de si mateix. No és un retret. Jo el parlava, i en alguns moments, en algunes coses encara l'aplico, el necessito i alhora m'encanta.
Per lo vist no és el llenguatge d'una sola intervenció. Es el teu estil. Fins i tot saps imitar a la perfecció a Casasses, si no erro. Enhorabona. No et falten temes, els trobadors, Hildegard von Bingen - saps alemany? - segurament, llegir-la en alemany és una delícia.
Reconec que em guardo el teu bloc, els teus blocs com a referència, com a 'petita biblioteca secreta' d'un pensament que cou en algun lloc i que de tant en quant es mou, necessita dir, en aquest espai... "sóc".
Quedi escrit que algu aprecia que "siguis" (així).
Sino, imitant un poeta...:
Perquè has marxat
ha plorat la tardor,
i l'hivern trem amb mi
l'eco cristal.lí
del teu silenci.
Diré el teu nom
- desconegut -
i els lilàs floriran
perquè tornis.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
