| |
Once upon a time... (part VI)
 dimarts 22/gener/2013 - 02:16  1339  4
Totes les vides són una novel·la.
Els escriptors son com carronyers d'allò q els entra pels ulls,
plaers solitaris, vicis compartits...
Acceptava la sordidesa i la bellesa d'algunes paraules, d'alguns escrits,
necessitava ser tot allò q li feia falta ser,
fer senzill allò q li resultava tant complicat de fer.
Dibuixar lletres era innovar... o, el consol de la rutina.
Era evadir-se.
Era mantenir el ritme del batec del seu cor.
Potser s'entestava massa en voler saber pq escrivia i es perdia l'opció d'escriure altres coses, de seguir vivint.
Amb la llibreta sobre la falda i el llapis a la mà , es quedà immòbil,
amb la mirada perduda en el paisatge fotografiat, penjat a la seva paret.
Gairebé sentia la remor d'aquell mar transparent, i l'olor de sal li envaïa l'olfacte.
Notava el pessigolleig de la sorra sota els seus peus i la fredor de l'aigua arribant, a onades, a ells.
Ja no tenia fred, el sol li escalfava, agradablement, el rostre, i
notava com se li recarregava el dipòsit de vitamines.
No podia evitar somriure.
Després de passejar una estona per la vora, es va asseure i
va seguir observant el mar.
La hipnotitzava, gairebé tant com el foc.
Alçà el cap, mirant al sol, tancà els ulls i
es deixà caure d'esquena sobre la sorra.
Quan va tornar a obrir-los, estava ajaguda al sofà i
la llibreta i el llapis eren a terra.
Ho recollà tot, ho deixà damunt la taula i
tornà a tancar els ulls, tot jaient de nou a la sorra.
M:-P
|
| |
|
Contactes
Registra´t
