| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de brbsatan
|
|
| |
En fi...
 dijous 3/juliol/2008 - 03:09  586  2
I així, seria millor persona…
Camino pel carrer, tot menjant desganat el primer que m’ha entrat per la vista en el forn del barri… Mossego com qui no vol, mastego sense adonar-me, i empasso sense necessitat. I veig, amb la gana en braços, una mare i el seu fill, demanant la voluntat… I és quan penso “si donessis el que estàs menjant…”
De nit, amb una copa que no em cal a la mà, i escoltant una conversa que no m’interessa. La mirada perduda, volta i volta… fins que per una finestra, veig a algú parapetat en un refugi de cartró, dormint, alié a tota la intrascendència que l’envolta… I és quan penso “tanta roba nova i ell…”
Última hora de la tarda, sortint d’intentar comprar il•lusions en un basar… les mans plenes de res que em pugui fer feliç; el temps perdut sense cap troballa… I els veig. Ella, amb el seu fill en braços, encara afamats… Ell, desvestit i perdut… I és quan penso “amb tot el que tinc i ells…”
I és pensant, quan m’hi fixo… tenen les mans agafades… Jo, tanco la mà en bosses buides… ells, abarquen i apreten la felicitat. I és quan penso “tant que hi penses, tant que (et) hi creus… i altres viuen, amb tot i sense res”.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campaneta |
Si, jo també hi penso
Sunday, July 6th 2008, 7:25 PM
Quan tel's trobes cada dia, dormint dins una caixa de cartró, o demanant menjar ( i tu el llences), no et pensis, a mi també em fan mal aquestes imatges. Com en una mon tant consumidor de "tot" encara que no ens faci falta, podem tolerar que encara hi hagi persones que els falta de tot. Despres penso que moltes d'aquestes persones s'estàn al carrer per voluntat propia, quan intenten ajudar-los no volen ajuda, penso, Que hi trobaràn a viure d'aquesta manera??
El que t'asseguro es que no hi troben la felicitat, només els has de mirar els ulls, que son el mirall de l'anima.
|
|
lavanda |
Una gran realitat.
Thursday, July 3rd 2008, 5:55 PM
Enhorabona pel teu escrit!!!.Es ben cert,que moltes vegades,tenint més o menys,no ens adonem del que realment tenim.Aprenem a valorar el que tenim,de la cosa més insignificant a la que ens sembli més gran!.Les en veges,envolten a aquest món i amb aixó no es va enlloc,algun dia se n'adonaran.Ells,en teoria,no tenen res,peró si tenen molt,l'Amor i aixó mou muntanyes i es viu,amb il.lussió,esperança,inclús els mals o problemes es veuen menors...així que visca ells i que els millori tot!.Una salutació!.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
