Xat Catala
Entra Registra´t
     
 
La meva foto

Benvingut/da al meu bloc!

saltiro ha escrit 2 articles i te 8 comentaris. L'últim article ha estat fet el 11/10/07

perfil de'n(na) saltiro | àlbum de fotos de'n(na) saltiro

   
Espai
Espai
   
 

Article del bloc de saltiro

Espai
 

EL DOLOR D'UN PARE ( UNA SEPARACIO 2ª PART)

Data dijous 11/octubre/2007 - 05:33 Icona 2794 Data 3

Arriba la nit, tornes a casa........................., quina casa?, quatre parets fredes que t'ofeguen, trobes a faltar algu, ................., tres persones, dues que eren tot el teu mon, dues mes que la tercera, son dues persones que son part de tu, que son tu, dues animes a les que has ajudat a venir a aquest mon, els teus fills.

Les parets es fan cada cop mes altes i mes amenaçants, si no surto m'acabaran ofegant.

Intento sopar....................., pero no tinc gana, avui anire a dormir amb un cafe, no puc pasar res, no em pasa.

Es mol dur el retorn a casa cada nit.........., arribes i no tens els riures, els plors, les preguntes, les queixes per el que hi ha per sopar...............en resum l'alegria, el caliu que t'ajudaba a aixecarte al mati, a tornar a casa cada nit el mes rapit que puguesis, no volia res mes, no ho necesitaba, per que alli tenia tot el que m'omplia............ ......................... ., el somriure i les abraçades els comentaris i les enfadades del meus fills........................, ara..................nomes unas parets nues que et recorden que estas sol.........................., i que ets................simplement una persona sense ilusions, sense esperances ni horitzons, mes que el viure i obreviure.

Es mol dur perdre el veure cada dia com creixen els teus fills................., tornar a casa i estar sol............, les parets et recorden casa minut, cada segon.............., ETS UN SEPARAT



Espai
Spacer
Espai
   
  Escriu articles al teu bloc
Espai
 
 

Comentaris sobre aquest article

Espai Espai
 
Picture
pitusa

Tot passa

Date Monday, October 15th 2007, 7:30 AM

Hola saltiro, per sort o desgracia, en som molt els que hem o estem patin el mateix que tu. Pero, se que aixo de res o ben poc te pot servir, intenta mirar cap al davant e intenta gaudir de les petites coses que la vida i el dia a dia t'ofereix. Es un tram doloros el que ara estas passant mes ja veuras com amb el pass dels dies te aniras fent mes fort. Anims i endavant, i si mai vols parlar, ja saps on pots fer-ho. Un peto

Spacer

Picture
campaneta

EL DOLOR D'UNA DONA

Date Friday, October 12th 2007, 7:09 AM

Era la primera nit que passava sola, el meu marit quan vaig arrivar a casa amb les meves dues filles (3 i 6 anys) em va dir, que no volia compartir més la vida amb mi, que s'havia enamorat d'una altre i que a partir d'aquell moment hauria de continuar sola, perquè ell tampoc volia veure les seves filles. Volia començar una vida nova sense nosaltres-
Vaig plorar tota la nit.
El meu marit em maltractava, primer psicologicament, que potser és el que fa més mal i al final fisicament. Així que vaig pensar que era molt idiota si encara després de tot el que ens havia fet, plorava per la seva absencia.
Pero un maltractador sempre et fa crure que tu sola no vals res, que no serveixes per res i que sense ell no pots viure.
I així estava jo, plorant per com enfocar la vida que havia de continuar sola.
Vaig anar a casa dels meus pares, on vaig trobar tat d'amor de caliu i d'ajuda, que m'hi vaig quedar. La meva vida va continuar, però moltissim millor que amb ell.
Ah! m'oblidava de esplicar-vos que el dia següent ell va tornar i plorant em va demanar que volia tornar amb mi, que amb un dia ja s'havia adonat de l'error que havia comes.
Jo també m'havia adonat amb un dia, que la meva vida sense ell era molt millor.
El vaig fer marxar, de nou, ara ja no el volia. Va insistir infinitament, però per sort vaig saber prendre la decisió correcte i mantenir.la.
Ara és mort, va morir poc després d'un infart,i quan va morir encara despres de tants anys, no havia vist ni un sol cop les seves filles.
Segur que els remordiments no el van deixar ni un moment i aixó li va costar la vida.
Diu un refrany popular que "tots tenim el que ens mereixem".
A pesar de tot jo no l'odío, encara a vegades el trobo a faltar.
Com pot ser? no ho entenc però és així jo no se guardar rencunies ni planejar venjances. A les meves filles sempre els he dit que el seu pare les estimava moltissim, però que no ho sabia demostrar, que no lòdiessin, que de pare només tenian aquest i per sempre.
Ja veus saltiro, tots tenim experiencies doloroses, a tu cap et serveix, perquè has de viure el teu dolor i remuntar de mica en mica, que no és fàcil.
I sobre tot, no deixis mai d'anar a veure els teus fills i trucals i diguels-hi quan les estimer

Spacer

Picture
vent

He triat un troç d'escrit, que vaig

Date Thursday, October 11th 2007, 5:52 PM

Començo a escriure de nou aquesta petita i a la vegada gran historia. Un trosset de la meva vida, potser insignificant per els altres, inoblidable per a mi. Comença tot a partir de la meva separació, recordo aquell dia en que vaig deixar la meva casa i els essers que varen compartir tants d’anys amb mi, la meva dona i els meus dos fills. Ella ha decidit trencar la relació, i jo sense saber encaixar aquest dur cop, m’empleno de incomprensió i de rancúnia, sense voler entendre que al fi i al cap l’únic responsable d’aquella situació he set jo.
Com un gos abandonat em sento, vaig a viure a la casa de la meva mare, aquella casa plena de records del ahir, aquella casa que m’acull trista i freda. Es fosca nit, el meu equipatge es limita a la roba que he portat i a unes caixes que encara cinc mesos desprès continuo sense obrir.


PRIMERA NIT

Mai la oblidaré, era un home destrossat.. Vaig intentar posar la caldera de la calefacció en marxa,però no hi va haver maneres, la maleïda maquina es va negar a funcionar Un silenci aclaparador regnava a la casa, era com estar tancat en un taüt silenciós i fred. No vaig triar la meva antiga habitació, sense saber perquè vaig escollir la dels meus pares. Abans d’entrar-hi el meus ulls varen quedar clavats amb una fotografia del meu pare penjada a la paret. La seva mirada freda m’observava, era com si desprès de mort em recrimines el meu comportament, em vaig sentir avergonyit i les ganes de plorar varen humitejar els meus ulls. Una llàgrima va caure a terra mentre obria la porta, les meves mans cercaven d’interruptor sense èxit, no el trobaven. Un clic va precedir a l’encesa de les dues làmpades situades sobre les tauletes de nit. Les bombetes de les tulipes feien una claror molt minse, un claror quasi de penombra, una claror sense alegria propicia per aquella ocasió. Desprès de col•locar les camises i pantalons al armari amb prou delicadesa com perquè no s’arruguessin gaire, vaig baixar al menjador.Com teòricament no feria servir la taula del menjador per menjar, hi vaig col•locar l’ordinador amb els seus complements i tot seguit em vaig seure davant d’ell.
Aquest escrit recuperat del meu antic ordinador va ser el primer que vaig escriure aquell nou de marc del 2005.

Spacer

Espai
 

Escriu el teu comentari per aquest article

Espai Espai
Espai
  Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris | Registra't
   



Més articles

 

Vols llegir més articles escrits per saltiro? Aquí son els últims articles.

 
Bullet UNA SEPARACIO
  Data 09/10/07 Icona 1171 Data 5 comentari/s  
Spacer
Espai
Espai
Espai

Cerca al meu bloc

 


Donar un cop d'ull a tots els blocs
Espai
Spacer
Espai

Articles antics

Març

 
 
 
 
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
 

Febrer

 
 
 
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
 
 
 
 
Espai
Spacer

Referències

Col·labora!
Spacer
Contacta amb el suport / Avisa'ns d'abusos
Spacer
Posa'ns als favorits
Spacer
Política de privacitat, Termes d'ús & Legal
Spacer