| |
Un altre petit desordre...
 dilluns 7/juliol/2008 - 08:05  558  2
La vida, a vegades, ens mostra la cara més amable. Però, per desgràcia, això no succeeix massa sovint. Per això un cap pensant va inventar les butxaques. Molts anys més tard l'home blanc, amb les seves ganes de tenir-ho tot i tenir-ho quan abans millor, va inventar els pantalons amb mil butxaques.
Quan vaig tenir us de raó (que tot i tenir vint-i-disset anys podríem dir que va ser abans d'ahir o l'altre) vaig prendre la ferma decisió d'organitzar la meva vida i tot lo que la pogués envoltar en tan sols dues butxaques. Em va semblar lo més apropiat tenint tan sols dues mans, no us sembla?
I ara arribes tu. I claves les teves sabates (vermelles?) davant meu. I ara xerrem de tot i de res mirant-nos als ulls. I ara miro d'esbrinar si de debò ets meitat estrella de mar i meitat osa polar. I ara, quan et miro els ulls, miro de no veure'm jo mateix. Busco el teu reflex dintre els teus ulls. Ara, al llit, si no dormen quatre mans estic mig perdut. Ara (com que no tinc rellotge) miro de dormir fins que em fa mal l'esquena. Ara potser tot s'ha desdibuixat una mica. I se que només es un altre petit desordre... No et cal patir gens. Tots dos sabem que nosaltres no som la mena de persones que han vingut a aquest món a patir. De petits no volíem ser "sufridores en casa" i ara, de grans, no contem "un, dos, tres..." abans d'actuar.
Potser es per aquests bocinets de no res que m'agrades.
Potser algun dia sabré qui ets.
Potser no son més que miratges.
Potser son sorolls i poc més.
Potser una de les poques coses que tinc clares avui abans d'anar a dormir es que, per si de cas, guardaré totes les teves coses a la meva butxaca esquerra. Es que a la butxaca dreta només guardo un forat. Un forat per on vaig perdent tot lo que em molesta. Una butxaca on mai queda res. Un foradet necessari. Un cau sense fons, un maleït foradet.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
