Article del bloc de B-612

Sotovocce Número 5

dimarts 8/juliol/2008 - 07:27 479 1

La nena dels cabells vermellosos es va pintar les ungles dels peus una de cada color. Quan va acabar i la pintura encara no s'havia assecat va jugar amb els seus peus fins que tots els colors es van barrejar. Es va vestir i va sortir al carrer.

La nena dels cabells vermellosos avui no tenia res a fer i es va dedicar a passejar per la seva ciutat mirant tot el que l'envoltava. Cases. Edificis. Finestres. I gent. Li agradava mirar a la cara de la gent. Rostres que fossin com fossin acabaven desapareixent quan els donava l'esquena. Quan altres rostres ocupaven el seu lloc en la mirada dels ulls de la nena dels cabells vermellosos.

Va arribar fins al final de la seva ciutat. Es va plantar davant del mar. Ja no podia continuar caminant. Va omplir la butxaca del seu vestit rosa amb terra i va donar mitja volta.

La nena dels cabells vermellosos va tornar a casa seva descomptant tots els passos que havia fet des que va sortir. Mirant rostres, i pedres d'aquestes que adormen posades de peu sobre la vorera. Per un foradet de la seva butxaca mal cosida va anar deixant un fil daurat de terra a la seva esquena.

La nena dels cabells vermellosos en arribar a casa seva es va asseure als peus del seu llit. Amb els peus penjant. Balancejant en l'aire. Mirant per la seva finestra. Va agafar amb força aquest fil daurat de terra. I el va estirar fins que la vora del mar va estar just als peus de la seva finestra. Després es va amagar rere la cortina amb les galtes enrojolades de vergonya per l'entremaliadura que acaba de cometre.

La nena dels cabells vermellosos va tornar a somriure.

Comentaris sobre aquest article

Escriu el teu comentari per aquest article

Patrocinadors

Més articles

Vols llegir més articles escrits per B-612? Aquí son els últims articles.

Cerca al meu bloc

Articles antics