| |
Guaitant des del balcó
 diumenge 14/juliol/2013 - 07:58  571  2
Disposo el meu vermut, a pal sec, només per mi, no és mateix els vermuts solitaris...
Des del balcó, guaito el carrer, una parella d'avis baixant per la vorera del davant amb els seus bastonets, petites passades de la parella, vista al front s'aturen per descansar uns segons i continuen la marxa, recorrent uns trenta metres en uns cinc minuts, compassats i aturant-se de nou just a l'entrada del portal a la cantonada...
I ja m'agradaria a mi arribar-hi encara que sigui amb bastonet; i no puc evitar pensar en la nova veïna del primer segona, una jova rossa i, crec per la semblança, que és russa; sé que té un fill de pocs mesos i no tinc constància que tingui parella, potser haurem d'aprendre rus, jo sempre puc donar classes de la llengua del país, bé, la meva vull dir.
Els avis entren al portal a poc a poc, segur que s'estimen si no de què...
Un altre avi surt del portal del meu davant, aquest el conec, amb la seva perruca i el seu bigoti i també el seu bastonet, país de vells!, aquest camina carrer amunt i es perd per l'altra cantonada, més “campetxano”, i la rossa veïna que potser necessita rebre la benvinguda oficial dels veïns de l'escala; ja li vaig dir a la dona que potser es trobava molt sola la veïna i li feia falta algú que li fes moments de companyia; ja veieu, és el que té el meu altruisme sense límits...
Si de cas no forçaré la benvinguda, no sigui que de clatellades em fessin fora de la comunitat de veïns, i encara vull arribar a vell i poder passejar acompanyat i encara que sigui amb bastonet. Mala peça al teler!, haurem de deixar els vermuts a pal sec.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
