| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de 3Estel
|
|
| |
La comunicació escrita del 2.0
 dimecres 31/juliol/2013 - 02:42  859  5
L’any 1976 la Flora Davis començava un dels seus llibres més coneguts La comunicación no verbal amb aquestes paraules –“Pertenezco a la clase de personas que no confía plenamente en el teléfono. No porque piense que el sistema telefónico se este desintegrando – a pesar que a menudo da esa impresión-, sinó porque por teléfono no puedo estar segura de lo que realmente quiere decir la otra persona. Si no puedo verla, ¿Cómo puedo adivinar sus sentimientos? Y si eso no lo sé, ¿qué importa muchas veces lo que diga?”-
Actualment tenim altres reptes a més a més del telèfon, les noves tecnologies; l’ordinador, els mòbils d’última generació i altres mitjans ens obren tot un món de noves formes de comunicació.
I jo em pregunto... Realment sabem comunicar-nos? Realment ho fem ben fet? Realment quan eduquem en aquest entorn donem les directrius adients als nostres nens i joves per a què no es desvirtuï aquest mitjà ?
No ho sé …. Jo sóc de l’opinió que la comunicació necessita el suport no verbal, el cos, la mirada, el to de veu, el posat ... Tots aquests elements ens diuen molt. Hi ha experts que opinen que el 90 % de la comunicació és no verbal. Encara que els meus dubtes m’han portat a fer aquest article, és un tema que pot donar molt de si, però no faré cap estudi en profunditat i vull que sigui un article d’opinió i com a tal discutible. Tenint en compte els estudis que hi ha sobre el tema de comunicació distorsionada en les relacions sóc de l’opinió que la teoria del Dr. Eric Berne, concretament la dels jocs psicològics, en aquest espai té un lloc preferent. Les persones amb problemes de relació solen jugar amb l’altre, que a vegades no se’n adona i cau a la xarxa.
Per a mi la comunicació és el camí que les paraules troben per arribar al cor de les persones i és un procés global, només amb el llenguatge escrit crec és perd una part molt important del missatge. Des de fa uns anys s’han desenvolupat d’una forma sorprenent les xarxes socials i això ha fet que ens replantegem la forma que tenim d’interaccionar amb els altres. Si mirem al nostre voltant podem veure de quina forma s’ha incrementat el mercat tecnològic.
En la comunicació, el llenguatge i el pensament van íntimament lligats. Les persones intentem transmetre amb paraules el que pensem, però el procés de codificació pot ser molt complex i cada persona disposa d’un mapa mental propi que el fa ser d’aquella manera determinada.
El correu i el xat han substituït el telèfon com a canal principal de comunicació, amb la qual cosa és molt important trobar el to adient i les paraules precises. Crec que hi ha una tendència a fer servir un to massa col•loquial i a vegades mostres d’afecte excessives amb persones amb les quals no s’ha tingut un tracte directe. Pel fet que aquests webs de contactes són eines que ajuden a la persona a trobar un possible candidat per compartir uns possibles projectes comuns, sembla com si fos normal expressar-te amb paraules afectuoses i cordials.
Eric Berne a l’any 1964 va publicar el llibre Games People Play i en estudiar les regles de la comunicació va descobrir el que va anomenar jocs psicològics. Va tenir molt d’èxit, i sobretot per un motiu, la seva forma d’exposar-ho. Molt planament va explicar com ens podem comunicar amb l’altre i van sortir tota una sèrie de mecanismes inconscients que fan que la nostra comunicació amb l’altre sigui, en ocasions determinades, complicada i gens clara.
Penso que la comunicació escrita afavoreix que es puguin desenvolupar aquests tipus de jocs inconscients entre les persones, i aquesta estructura comunicativa pot acabar en una situació de malestar tant per al que ho inicia com per al que ho segueix. Solen ser seqüències altament sofisticades que amaguen una motivació oculta i psicològicament són útils per la persona, ja que li confirma el seu mapa cognitiu sobre el que pot esperar de la vida, dels altres o d’ell mateix. És com si la persona pensés que té un control sobre el seu futur i realment li passarà el que li ha de passar, quan en realitat ella busca aquesta situació.
Crec que pot ser el mitjà idoni per jugar, ja que la persona que busca atenció, amor, o poder, i projecta a l’ordinador els seus desitjos, sense importar-li el com ho fa. Té necessitat de rebre, i espera que l’altre li doni. Naturalment, l’altre vol agradar i si ha pescat l’ham, el joc ha començat. Són processos inconscients i es desenvolupen amb total impunitat.
Però bé, cada dia, milers del persones es busquen i es troben a la xarxa, i cada dia moltes persones arriben a ser feliços jugant al parxís com a únic joc d’amor.
Bon dia a totes i a tots !!!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
rocbru |
Bon anàlisi !!
Wednesday, July 31st 2013, 3:14 AM
M'agrada molt el teu escrit, és una bona reflexió del llenguatge, i sobre el llenguatge d'aquest entorn del xat, tot i que crec que, (sense conéixer gaire l'ambient discotequero), que allà també es produia un llenguatge de jocs inconscients entre les persones que de igual manera buscaven lligar, relacions ràpides, o potser, en darrera instància parella.
Crec que van canviant les formes, però sempre han existit, entorns de comunicació propicis per tenir jocs de relació personal. Perquè sempre ho busquem per sortir d'alguna situació personal.
Gràcies per compartir-ho Estel
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
