| |
La prima línia que separa l’amistat d’altres “amistats”
 divendres 9/agost/2013 - 10:20  1289  1
Potser estic una mica antiquat, potser no estic a la moda o potser el concepte ha canviat amb els temps que corren. La cosa es que cada vegada es més difícil poder fer nous amics i encara més si l’altra persona es del sexe oposat.
Sóc de l’opinió que totes les maneres d’amistat parteixen d’una primera i essencial, sense la qual no puc entendre les altres. No hi ha una definició concreta, però tots sabem que un amic ens cau be, que està sempre al nostre costat per be o per mal, que no et demana res a canvi, que sempre t’ofereix el que te, l’amic es aquell amb qui pots confiar-li les teves coses més intimes, que t’escolta i dona consell. I sempre es una cosa reciproca.
Per passar a altres nivells d’amistat (més que amics, amic amb drets, amant, parella o digueu-li com vulgueu) parteixo de la base que existeix l’amistat i aquí ja es quan traspassem la línia amb els sentiments o afeccions que es tinguin entre ells, i en funció de com son correspostos aquests sentiments podem trobar tot un ventall de possibles amistats. Aquesta línia es molt prima i difícil de reconèixer, de vegades es només un gest diferent o veure en l’altre algú amb qui compartir una mica més de tu. Tant difícil de veure que moltes vegades ens podem trobar la sorpresa que l’altra no l’ha vist o no la vol creuar.
Però no entenc que la gent no comprengui que si demanes fer amistat només vols això, amistat.
Be, potser si es pot entendre per dos motius principalment: En primer lloc, i tenint en compte que als missatges no sentim la entonació de la veu i no veiem el llenguatge no verbal de les parts implicades, podem tenir dubtes d’entendre be el missatge del nostre interlocutor. I en segon lloc potser no tenim prou clar quin vol ser el nostre grau de compromís en vers aquella persona que ens demana amistat.
Ara ve quan molts de vosaltres us preguntareu que a què ve aquesta dissertació, molt senzill i només en el meu cas, de moment NOMÉS VULL FER AMISTAT amb gent de més o menys la meva edat, gustos i/o aficions, prop de Tarragona els que vulgueu fer amistat fisico-cibernètica i de tot el món els que només vulgueu ser amics cibernètics. Del futur d’aquestes amistats... ja en parlarem al futur o quan toqui, primer s’ha de fer una amistat perquè hi hagi un futur.
No cal dir-vos que estic obert a totes les vostres propostes d’amistat, en aquets casos no importa el que tinc posat a la meva fitxa, tots sereu benvinguts.
PD: Si us plau, a les persones que us he demanat amistat, us prego que em digueu alguna cosa (amb un si o un no n’hi ha prou) per no molestar-vos més. Gracies.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
