| |
KARINA FALAGAN, EXDIPUTADA I PROSTITUTA.
 dimarts 3/setembre/2013 - 09:06  884  3
A la platja de Samil busco el Jonathan L. Seagull o el Lady Hamilton. No, no és un llibre. Tampoc no és una llibreria. És el prostíbul de l’alcaldesa de l’Atlàntic, la senyora Karina Falagan, lleonesa de naixement i vigotana d’adopció.
La senyora Karina fou una de les madames més famoses de Galícia i, no cal dir-ho, de Vigo. Tant famosa i tant ben relacionada que Don Manolo va decidir que havia de ser diputada del PP al Parlament gallec. I va ser diputada del PP al Parlament gallec. Pel que diuen no va fer gaires discursos des de la tribuna, però des dels seients dels diputats es veu que no callava mai. I anava arregladíssima amb unes pameles que feien trempar els membres del govern i els de l’oposició.
Però l’enveja és molt dolenta i quan menys t’ho esperes ve a complicar-te la vida. Així que Rosa Miguélez, diputada del PSOE, va pujar a la tribuna del Parlament gallec i va dir: “Que o Partido Popular teña como militante a unha muller como Karina Fálagan, coñecida prostituta de Vigo, non quere dicir que tódalas mulleres do PP o sexan.” La excelel.lentísima senyora diputada – rameira, quan la Rosa va acabar, es va aixecar del seu escó i li va fotre dues hòsties espectaculars a la socialista. Com que la Falagan per aquella època tenia el braç trencat, la socialista va rebre mastegots d’escaiola.
Allò va ser un imprevist per Don Manolo. Una cosa era tenir a l’alcaldesa de l’Atlàntic a les seves files. Era una dona que queia bé perquè els mascles poderosos eren els seus clients i els que no ho eren voldrien ser-ho. I les senyores la veien com una rapaz espavilada i això a Galícia agrada. A més, es parteix de la base que el millor que pot passar per a que els matrimonis funcionin és que hi hagi professionals del sexe. Jo, com que no sóc gallec no ho sabria dir. Total, que Don Manolo, amb el parell de collons que el caracteritzaven, la va fer fora del PP sense contemplacions. I ella li va etzivar que si ell – en Fraga – tenia un parell de collons, ella tenia un parell d’ovaris, que què cony es pensava? I després, en gallec, va afegir: “Coñecín a Fraga nun acto no hotel Samil e impresionoume. Tívenlle moito cariño pero me defraudou. Por el fun militante do PP, porque cría no seu proxecto de traballo e honradez para Galicia, pero sempre me mantiven na retagarda.”
I a les que l’acusen de ser una puta o una madame els hi diu que ella és si fa no fa com Teresa de Calcuta: “A única verdade é que cando abrín o Jonathan retirei da rúa a todas as prostitutas de Montero Ríos e ofrecinlles un traballo digno. Ás que tiñan fillos axudeilles para que estudasen e paguei ás mozas que os atendían. Á gentuza que me chama puta dígolles que son un ser humano moi digno. Tan digno como quen trata de ofenderme.” I, a més d’això, ella organitzava cada any concursos d’escultures d’arena a la platja i això una mala persona no ho fa.
I després, en castellà – ja se sap que els del PP fan mig discurs en cada idioma oficial – afegia: ““estoy harta de que me llamen la puta de Fraga. Soy leonesa y cazurra, de cabezona. Me siento libre, incluso en la cárcel, donde leía con los senos al sol ‘Camino’ de monseñor Escrivá. Es que a mí los místicos me llegan al alma, lo que nunca soportaré es a los drogadictos, a los chulos y a los maricones.”“¿Bar de putas? No. Era un bar con unas camareras guapísimas a las que pagaba muy bien. Lo que ellas hicieran fuera era su problema, pero me había hecho amiga de Fraga, tenía un bar de alterne... pues para sus enemigos pasé a ser ‘la puta de Fraga’. Acabé hasta la pamela de la frase.”
La biografia de Karina no és de per riure. El seu pare es va quedar sense ni un ral i va anar a parar a la presó, mentre que a ella la duien a la Casa de la Caritat. Va estudiar una mica i, amb 17 anys, va decidir enfrontar-se amb la vida: “Llevaba 40 pesetas en el bolso y me fui a Inglaterra. Tuve un hijo ‘de soltera’ y el padre del niño se mató en un accidente. y trabajé en París, Rabat y Estados Unidos, dondeconocí al único hombre que me ha mantenido. Era un magnate del petróleo que me puso una gran mansión al lado del edificio de la Nasa, con caballos, barco, servicio... Pero yo no nací para amante ni para estar atada y le di las gracias y me fui”.
I va començar la seva carrera a Vigo fent-se la mestressa de la noite i fotent-se Fraga diguem que a la butxaca. Després de l’emprenyada mútua, Fraga i ella van continuar fent el seu camí. Ella era la reina de Samil i, a més, havia aconseguit la representació per a Galícia i Portugal de les cafeteres Krona. Per anar pel món no li calia ningú, ni tant sols Fraga el gran cacic.
Per cert, és normal que no hagi trobat el Seagull perquè va tancar fa set anys. I també és normal que no hagi trobat la Karina: va morir el passat més de maig a l’edat de 67 anys. Una pena i una injustícia: m’haguès agradat moltíssim saludar-la.
|
Contactes
Registra´t
