| |
EL SILENCI
 divendres 6/setembre/2013 - 12:24  559  2
És misteri, és inquietud,
és violent i és solitud,
és immòbil, és quietud,
és tristesa en plenitud.
Que m'eixorda l'esperit
i els desordres del sublim,
és el cor pres dins el pit
qui avisa al socarrim.
De l'ànima és medicina
i del cos és guariment,
quan la dosi no s'afina
no és més que enverinament.
Si és la teva que m'obliga
a entomar-la sense goig,
doncs el cap sent la fatiga
i es tortura com un boig.
Em retronen les orelles,
fins els timpans perforats,
pel teu mutisme en les vetlles,
i l'absència de comiats.
Fuig si us plau.
Desembre 2007
|
Contactes
Registra´t
