Article del bloc de TomasM-Porta

PERÒ ÉS QUE ESPANYA NO GENERA INCERTESA?

diumenge 22/setembre/2013 - 06:59 729 4

Qualsevol diria que l’estat espanyol és el paradís terrenal i els independentistes som masoquistes que no sabem que hi vivim. Quansevol diria que Espanya és un país ple de llibertat, comprensió, tolerància i solidaritat envers els catalans que, en sortir-se’n, es trobaran amb el difícil que és la vida allunyat dels arbres sempre florits i plens de fruits saborossíssims.

No sé. La lectura de qualsevol diari o el seguiment de qualsevol mitjà de comunicació espanyol, per molt espanyolista que sigui, no retrata Espanya com un paradís sinó més aviat com un infern. Hi ha planes i planes i planes dedicades a la corrupció. Hi ha planes i planes i planes dedicades a un atur que no té solució. Hi ha planes i planes i planes dedicades a retallades de serveis socials. I, efectivament, això també passa aquí, només que nosaltres tenim un plus d’infern afegit: ens foten els calés i els toquen el que no sóna amb coses tant personals com la llengua o l’ensenyament.

En definitiva romandre a Espanya no vol dir només romandre a un país pobre i decadent, sinó a un país que ens fot els calés i al que molesta que els catalans existim. Si això és un paradís, déu ser un paradís pels que viuen amb l’esquena dreta a moltes zones de l’estat i als que no són catalans, però per a nosaltres només és un turment. I això als que no som massoquistes no ens agrada. I que no ens diguin que no ho hem tastat prou perquè portem més de 300 anys tastant-ho. I la conclusió és senzilla: que si Espanya vol continuar fent de dòmina, que es busqui un altre partenaire.

La decadència espanyola arrenca de Felip II i es va allargassant en el temps. Ho explica algú tant poc sospitòs de ser catalanista – fou un anticatalanista furibund – com Ortega y Gasset. La posició d’Espanya al món només ha fet que recular i recular en els darrers 400 anys ( Felipe II va morir a l’any 1598 ).

Quan els espanyolistes ens diuen que una Catalunya lliure seria un niu d’incerteses, els hi hem de contestar que, efectivament, ho serà. La incertesa és una de les condicions de la vida per molt que ens obstinem en la seguretat. Ara bé, si alguna cosa sembla certa és que la reculada político-econòmica d’Espanya seguirà el seu curs. I aquesta certesa potser és pitjor que la nostra incertesa.

És natural voler abandonar un vaixell qual s’està enfonsans i hi entra aigua per totes bandes. I més quan no només no ets cap comandament a bord, sinó que ets un condemnat injustament a galeres.

Ells ens volen espantar amb el discurs de la por, però els qui mirin la realitat s’adonaran que romandre a Espanya fa molta més por. Pànic. És absolutament temerari. És un viatge cap a la misèria. I no només pel que fa a l’economia, sinó democràtica i cultural com ja estem veient.

Comentaris sobre aquest article

Escriu el teu comentari per aquest article

Patrocinadors

Més articles

Vols llegir més articles escrits per TomasM-Porta? Aquí son els últims articles.

Cerca al meu bloc

Articles antics