| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Markus7
|
|
| |
M’agradaria tornar-te a enamorar
 dijous 17/octubre/2013 - 11:16  1820  12
Són molts els moments especials viscuts
Són altres els moments dolents
Són diversos els errors comesos
La felicitat era nostra
L’amor roman etern
i viu en el record encara que es trunqui
Però els errors comesos pesen com una llosa
L’amistat sap a poc
i més pel dolor de la ruptura
L’amistat és més difícl després de l’amor
M’agradaria demostrar-te que et segueixo estimant
M’agradaria seguir-te tenint
M’agradaria tornar-te a enamorar
Estimant-nos vaig trobar la felicitat,
A la vegada que et veia radiant també de joia
I fou la millor experiència de la meva vida
A pesar de tot…
M’agradaria tornar-te a enamorar
I ho sento tant…
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Askata |
Aprendre
Thursday, October 17th 2013, 4:58 PM
aprendre que res és per sempre... i que quan les coses passen, és perquè han de passar quan han de passar. Potser, segur, algun dia, sabrem la resposta i entendrem el perquè.
L'important és viure, exposar-se a les experiències, enriquir-nos, voler autoconèixer-nos. Aprendre, i aprendre no és només d'allò divertit, alegre, que ens omple, sinó també d'allò que sovint ens esforcem en evitar a tota costa, allò que ens crea dolor. Sense tot això, no podem créixer ni evolucionar; aprenguem doncs a no excloure per norma tot allò que ens sembla "dolent" sinó a saber-ho gestionar millor, i a donar gràcies per allò viscut.
http://www.youtube.com/watch?v=B6oantnnTr8
Una bona forma de gestionar les emocions és per exemple escriure. Gràcies Markus per la poesia que no només has escrit sinó que has compartit amb nosaltres. Escriure poesia no us fa ser menys masculins als homes com encara molts pensen. Trenquem entre tots els típics tòpics i avancem!!
|
|
nuria_77 |
sigui com sigui...
Thursday, October 17th 2013, 1:13 PM
Sigui com sigui el que va passar, fossin com fossin els errors o les decisions equivocades, arrossegar el passat no ajuda a generar noves il·lusions de futur.
Així doncs, més val dedicar el temps de dol necessari a entendre, fer autocrítica i aprendre i tancar la porta. Noves portes s'obriran i, per què no? potser millors que les ja tancades. Això sí, cal voluntat per obrir-les, ningú les obrirà per tu.
Nano, l'amor és molt bonic i quan es perd fa molt de mal, però autoflagelar-nos no ens duu enlloc i no ens permet copsar els petits detalls que, cada dia, busquen lloc al nostre camí.
Molts ànims i endavant, sempre endavant!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
