| |
Sortir al carrer i voler tornar...
 dimarts 17/desembre/2013 - 08:23  590  0
... caminant com autòmat amb la ment perduda en no sé què, anestesiada, deambulant amunt i amunt fins arribar al lloc on hem quedat els companys i amics per sopar, les 9 de la nit l'hora marcada, encara no són dos quarts de 9 i jo hi sóc, tot sol, massa aviat i mirant el mòbil, mirant qui era i qui no, si tu hi havies entrat i suposo que no massa contenta però fidel a tu mateixa, entro i veig que sí... i, gràcies, i punt.
Uf, és el que té la meva estupidesa, en fi, sóc així i prou, tu no tens cap culpa i només jo i la meva il·limitada imaginació. Saps!, m'agrada escriure i ho saps, i m'agrada fer-ho per comunicar per despullar-me totalment, no escriure per escriure ni escriure per lluïment postís..., saps?, sí!, segur que sí, gràcies un cop més.
I surto..., ja, i m'aixeco pesat, cansat, no sé si és físic només; encara és aviat i no vull ser el primer i que em trobin en aquest banc davant la pizzeria on hem quedat per sopar; vaig a caminar una mica, molt a poc a poc, pensatiu, massa i tot potser i tant lentament que no recordo l'últim cop d'un passeig tant pesat i lent.
Arribo de nou a les 9 tocades de la nit, allà un amic i ex-company de feina i una ex-companya d'ell, no meva..., després arriben els altres tres amics, falta un que a darrera hora no ha pogut venir. No era potser la millor nit per sortir però a vegades mai se sap. Sopem, parlem, riem una mica i, després anem a fer unes copes a un pub proper, unes xerrades, uns riures més (tot molt agradable), i a quart d'una de la matinada marxem, cadascú a casa seva i fins l'any que ve, potser podem veure'ns abans, potser; amb dos d'ells segur que sí.
Arribo, una mica cansat, no massa però, fa moltes hores que sóc despert i hauria d'agafar el llit; agafo i prenc l'ordinador i entro i guaito ràpid d'una passada i no, no puc escriure't, no puc fer-te petons virtuals, impossible i ja ho saps perquè, però sí puc escriure i escriure i escriure i escriure i escriure i escriure i escriure... perquè sé, perquès sé que tu em llegeixes i, i poques coses o potser res més em fa més feliç.
|
Contactes
Registra´t
