| |
enyor
 dimarts 15/juliol/2008 - 01:08  1068  0
N’hi hauria prou en asseure’s a la vora mar per comprendre que el món s’acaba on s’acaben els meus ulls i els meus somnis;
Ara ja sé que no he de trobar mai el teu amor ajaçat a la sorra ardent on jo he dibuixat el teu cos nu com si fores un à ngel sense cap desig.
He retornat, després d’anys a la vella pà tria, i ningú no em coneix ja.
Potser ja no hi resta ningú dels meus vells amics de nits de putes i de fugides de la policia i de capellans furibunds cagant-se en tot.
Si ara em toca morir-me a mi també, sense el teu amor de vi que fa bullir les ganes de viure i de lluita.
Ah, el meu pobre, fotut, petit paÃs!
Aquest és un temps maleït per ensomiar i pitjor encara per a creure’n.
Qui em pot dir ara on són les paraules i els silencis, i les besades contra les trontolloses tà pies a fosques dels vells carrers a fosques entre la necessitat i el desig, o la por a no saber-se viu entre els morts (?)
|
Contactes
Registra´t
