| |
ELS DERROTISTES SÓN LA QUINTA COLUMNA DELS ESPANYOLISTES.
 dilluns 23/desembre/2013 - 04:17  639  3
Hi ha gent que diu que és independentista però ens fa saber dia sÃ, dia també, que no ens en sortirem. Primer, deien que la gent no sortiria al carrer, després que la gent no tornaria a sortir al carrer i que la Cadena seria un fracà s, després que els polÃtics s’oblidarien de les seves promeses i pactarien qualsevol cosa amb Madrid, després que eren uns inútils i no serien capaços de consensuar una pregunta ni una data.
Ara diuen que, malgrat que s’hagin equivocat en totes les seves prediccions i ja tinguem data i pregunta, la consulta no és farà no o no. Com que tots els vaticinis que han fet fins ara han estat erronis, probablement el fet que ells afirmin que la consulta no es farà equival a que la consulta es farà . És fara, malgrat ells, vull dir.
El tema és: ells, que es diuen independentistes, però que són pessimistes – ells diuen que són realistes, però fins ara la realitat ni l’han olorat -, què és el que pensen fer per tal d’aconseguir que la consulta es faci i per tal que guanyi el SI – SI.
El futur no està escrit. El futur s’ha de guanyar. I mentre arriba, qui diu que creu en unes idees, qui diu que té uns sentiments, si n’és digne, ha de treballar pel seu triomf. I treballar vol dir, avui, militar de la manera que hom sigui més capaç per tal d’aconseguir que la consulta es faci i que surti bé.
Naturalment, ser optimista és un do de Déu i ser pessimista una desgrà cia del dimoni. Si hom és pessimista suposo que no hi pot fer més, és pessimista. Veu les coses negres. Tot en general. Des de la seva vida fins la vida en general com la polÃtica, l’ecologia o el que sigui. Segons ells tots els cercles en els que ells estan immersos van cap al fracà s.
És evident que aquesta mena d’independentistes no ens interessen. En primer lloc, perquè el que diuen – jo sóc independentista però no ens en sortirem – és fals. No està escrit enlloc. Depèn bà sicament de nosaltres. De la capacitat de lluita dels catalans. De la capacitat de sacrifici. En segon lloc, perquè aquests independentistes tallen les ales als altres independentistes i donen ales als espanyolistes. Són com una mena de cinquena columna que ens vol desanimar en un dels moments de la nostra història en la que hem de ser més valents i perseverants. Aquests independentistes – pessimistes que només es dediquen a corcar el moviment des de dins més valdria que es dediquèssin a una altra cosa, si és que de debò són independentistes, és clar.
Després hi ha els altres, els puristes, els del tot o res, aquells que a hores d’ara, com si el repte d’haver pactat una pregunta de les dimensions de l’aconseguida i una data no fos suficient, encara estan donant-li voltes i voltes malgrat que fins i tot els seus dirigents l’han donat per bona. Són aquells que opinen que ells i exclusivament ells tenen la veritat i són tant vanitosos que consideren que és més important que els hi donin la raó que no pas que Catalunya sigui independent. I, de passada, ens tracten als altres d’idiotes mentre frivolitzen demencialment la història de Catalunya.
No sé, però espero que a aquests companys se’ls passi la ximpleria ben aviat i vagin per feina. Perquè en menys d’un any tenim un dels reptes més importants de la nostra història i ens cal la lluita de tots els patriotes. Però dels patriotes de debò, no dels que se’n diuen i, a l’hora de la veritat, no ho són.
|
Contactes
Registra´t
