| |
Tothom volem enamorar-nos
 dimecres 8/gener/2014 - 11:30  656  2
O això crec, si bé molts cops patim temor a fer-ho, si bé molts cops ens enamorem quan menys ho esperem, si bé molts cops ens enamorem sense saber com ni de qui exactament, si bé molts cops en enamorem d’un desig, d0un anhel, d’una utopia...
Tothom, tard o d’hora, sentim la imperiosa necessitat de tornar a sentir-nos vius, a tornar a viure papallones en l’estómac i un pessigolleig i una vitalitat que ens omple i ens fa sentir més, molt més, del que sentíem abans d’enamorar-nos.
Tothom, crec, que alguna vegada a la vida s’ha enamorat, un dia o altre vol i necessita, desitja, tornar-hi i, si no, doncs quina merda de vida sense viure enamorat, sense un objectiu concret, sense ser el protagonista de tot el que ens envolta, sense res a l’horitzó que ens faci caminar.
Hi ha qui s’enamora de coses concretes, afeccions, activitats, feines que satisfacin i ens facin sentir realitzats com a persones; i hi ha individus i/o persones que, simplement, s’enamoren d’altres individus i/o persones i, cerquen en aquestes un sentit de tot plegat, una brúixola que els guiï vers el seu nord particular.
Hi ha qui algun cop o més d’un s’ha enamorat, de debò, bojament inclús, però que fa tant i tant de temps que gairebé el record del com i el què s’ha esborrat i sembla no poder tornar a ser; tot i que la facilitat d’enamorar-se o un desig desbocat el/la condueix a fer-ho amb una habilitat i mestria tan espectacular com “perillosa”, endinsant-se en camins i averanys on perdre el cap és perdre l’alè i perdre l’alè és perdre el senderi. I no hi ha edats concretes per perdre cap, alè i senderi.
Tothom volem enamorar-nos, tothom cerquem i desitgem sentir-nos les persones més felices i afortunades de l’univers, tothom; això crec i no hauria de ser tan complex com sembla ser. L’inconvenient és que potser ja no sabem pas com fer-ho, potser ni sabem amb qui ens cal; potser que enamorar-nos, a la mitja o la llarga, no és més que font de conflictes i ens fa més mal que bé; potser és que fins i tot no tenim cap dret a enamorar-nos, ja no; i aquest injustícia universal que tot ho omple ens fa sentir que tot allò que voldríem recuperar, tot allò que voldríem tornar a sentir, no és més que una maleïda utopia.
|
Contactes
Registra´t
